dc.contributor |
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Màquines i Motors Tèrmics |
dc.contributor |
Nacenta Anmella, José M. |
dc.contributor.author |
Traver Viladegut, Josep |
dc.date |
2008-10 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2099.1/6016 |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights |
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.rights |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Energies::Energia solar fotovoltaica |
dc.subject |
Photovoltaic power generation |
dc.subject |
Solar collectors |
dc.subject |
Energia solar fotovoltaica |
dc.subject |
Captadors solars |
dc.title |
Millora del rendiment dels mòduls solars fotovoltaics |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis |
dc.description.abstract |
En el present projecte es pretén estudiar la possibilitat de millorar el rendiment dels
panells solars fotovoltaics presents en el mercat.
Aquests panells presenten un rendiment molt baix, menor del 15%, el qual depèn de
la radiació solar incident al panell i de la temperatura a la que treballen les cèl·lules de silici
que el conformen.
A partir d’un balanç tèrmic d’un panell senzill es pot conèixer el comportament dels
fluxos energètics. Un cop plantejades les solucions, emprant un balanç energètic similar
s’observen les diferències, permetent extreure’n conclusions.
Per assolir l’objectiu d’augmentar l’eficiència d’aquests panells, s’opta per disminuir
la temperatura d’operació del silici, i per aconseguir-ho s’utlitza refrigeració per aigua. Per
tal de controlar la quantitat d’aigua que és necessària per refredar els panells es planteja un
circuit tancat format per làmines de policarbonat d’extrusió, un intercanviador i un sistema
de bombeig.
L’aigua extreu el calor residual dels panells per refredar-ne les seves cèl·lules de
silici i ho fa circulant per l’interior de les làmines de policarbonat. Aquestes làmines es
proven de situar-les a la part frontal del panell i a la part posterior, per analitzar en quin dels
dos casos hi ha un increment més important en l’eficiència del mòdul.
L’aigua escalfada sortint del panell s’envia a un intercanviador de calor on es refreda
per tornar a ser introduïda en les làmines de policarbonat, enganxades al mòdul solar,
tancant-ne el llaç.
Realitzats tots els càlculs es demostra l’augment de la producció elèctrica dels panells
solars, i per tant del seu rendiment, ja que s’ha aconseguit rebaixar-ne la temperatura de les
seves cèl·lules de silici. La solució que aporta un augment més considerable és l’aplicada a
la part posterior, degut a que aquesta no afecta la quantitat de radiació que arriba al silici del
panell. Tot i això, l’increment d’aquesta generació elèctrica no és molt més significativa,
degut a l’existència d’altres pèrdues elèctriques que afecten els mòduls solars fotovoltaics. |