Actualment la gran majoria de superficies metàl.liques es troben sotmeses sota una protecció per evitar un fenòmen molt comú avui dia, la corrosió. La corrosió crea una degradació del material que afecta sobre alguns aspectes econòmics, ambientals e inclús socials, d’aquí la gran importància de la seva protecció. Com hem comentat abans la gran majoria de superficies metàl.liques es troben exposades a diferents graus d’agressió per part del medi que els envolta, qüestió que obliga a la seva protecció. Entre les diverses pràctiques es troben per una banda els recubriments metàl.lics, i els recubriments no metàl.lics (pasivadors, inhibidors, protecció catòdica, o aleacions autoprotectores). Dins dels recubriments no metàl.lics es troba la fosfatació, l’esmaltat i les pintures. Precisament la tècnica de la pintura es un dels objectius del nostre estudi. La pintura té principalment dos objectius, per una banda l’aspecte decoratiu i per una altra la part anticorrosivo, per això s’afegeixen alguns antioxidants como el mini de plom. Donat que existeixen infinits tipus de pintures, de medis corrosius, de susbstractes metàl.lics i de polímers conductors, ens hem centrat en l’estudi d’un cas típic de corrosió: la corrosió marina. Aquest medi de corrosió es caracteritza per ser un medi salí que imita la concetració d’aigua de mar. El substracte metàl.lic elegit és un acer, ja que es un material molt utilizat en els vaixells. Un dels principals objectius del nostre estudi és estudiar els Blends que consisteix en la generació de polímers conductors mitjançant una estructura de capes, d’aquesta manera es pretèn estudiar les seves característiques físico-químques amb la pintura sola i amb el Blend. Per poguer fer un bon estudi es farà un estudi dels polímers per separat i després combinats per capes (Blends) per establir comparatives i extraure conclusions. Finalment apart de les qüestions aplicades a les pintures, s’obrirà una nova via dins del camp biològic per investigar els polímers conductors com sustituent de teixits orgànics i comprobar la seva aplicació com sensor biològic de massa.