En aquest Projecte Fi de Carrera s’ha estudiat el comportament anti fouling i la biomineralització de superfícies de titani comercialment pur amb 3 poliaminoàcids obtinguts mitjançant la modificació genètica, un amb capacitat per a nuclear apatita (p(HAP)), un altre amb propietats per l’adhesió de cèl·lules (p(RGD)) i un altre de referència (p(-)) i una proteïna abundant en els fluids corporals (BSA, Bovine Serum Albumin), que servirà com referència per a comprovar les propietats anti fouling. Totes les mostres van ser sotmeses a una tècnica de neteja inicial per ultrasons (submergides en cycloxane) y a una polarització negativa de la seva superfície posteriorment, mitjançant la neteja per plasma i l’atac amb piranha. Amb la superfície lliure de residus i polaritzada, les mostres van ser silanitzades mitjaçant l’ús dels reactius CPTES (3- chloropropyl(triethoxysilane), DIEA (N,N-Diisopropylethylamine) i pentane (CH3(CH2)3CH3). La funció de la silanització es la de aconseguir una superfície amb propietats anti fouling. Una vegada silanitzada la superfície, les mostres van ser submergides en solucions amb els polímers, que gràcies als Cl del silano, queden unides covalentment. El Cl reacciona amb la lisina, un aminoàcid que contenen els polímers. A continuació, es va procedir a estudiar quant de polímer i com s’havia adsorbit en les nostres mostres. L’adsorció del polímer en la superfície, es va calcular mitjançant l’assaig de Bradford. La fluorescència amb CBQCA, es va fer per poder veure amb el microscopi com s’havia repartit el polímer. Finalment, es van fer les proves de biomineralizació, submergint les mostres en SBF (Simulated Body Fluid) durant 3 i 7 dies, per desprès analitzar-les mitjançant tècniques de microscopia electrònica de d’escombrat (SEM). Els resultats amb el Bradford ens van donar una major adsorció en les mostres silanitzades, a més, van confirmar les propietats anti fouling donant una adsorció gairebé nul·la en les mostres silanitzades. II Resumen En les proves de fluorescència es van confirmar les dades de l’adsorció i es va veure con es reparteix més homogèniament en les mostres silanitzades que en les que no ho estan. Finalment, el polímer p(HAP), no va demostrar el potencial esperat, i no vam poder veure apatita mitjançant el SEM.