Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Napier University, Gran Bretanya, des d’octubre del 2006 a febrer del 2007. Els ecosistemes marins costaners són sistemes complexos, tant pel que fa a l’estructura de les comunitats que hi viuen com per la seva dinàmica, amb processos que impliquen múltiples escales d’espai i de temps. Aquesta complexitat natural s’ha incrementat al llarg de les darreres dècades com a conseqüència directa del creixement urbà al litoral. L’augment de població a les zones costaneres ha comportat no només un augment generalitzat en l’aport de nutrients inorgànics al mar, sinó també una forta intervenció sobre la línia de costa –construcció de ports, dics- i canvis en el moviment de les masses d’aigua. En aquest context, la interacció entre els factors turbulència-nutrients a la zona costanera pot ser clau per a millorar la nostra comprensió sobre el funcionament dels sistemes planctònics i, en darrer terme, per a derivar-ne mesures de gestió. A diferència de treballs experimentals previs, que adrecen els efectes de la turbulència i/o els nutrients sobre grups específics de plàncton, per avaluar la resposta conjunta de la comunitat necessitem paràmetres integradors, que relacionin diversos processos i donin una idea general de l’estat i funcionament de l’ecosistema. Durant l’estada de recerca alguns dels algoritmes que es fan servir per la costa escocesa van reformular-se i recalcular-se amb dades de la Mediterrània (dades procedents de la badia de Blanes i de la costa de Barcelona). Els resultats mostren una capacitat de resposta molt ràpida del plàncton als increments de nutrients, una variabilitat anual marcada (quant a diversitat d’organismes planctònics) i apunten el fòsfor com a principal limitant del creixement dels organismes en aquesta zona de la Mediterrània.

Report for the scientific sojourn at the Napier University, United Kingdom, from October 2006 until February 2007. Coastal marine ecosystems are both structurally and dinamically complex with a vast range of relevant spatial and temporal scales. Such natural complexity has increased during the last decades due to urban sprawl along the coast. In fact, the population growth in coastal areas has not only entailed a widespread increase in the amount of inorganic nutrients reaching the sea, but has also enhanced human intervention in the coastline –such as harbours and docks- and strongly modified water mass movements. Within this context, the interaction between turbulence and nutrient load in coastal waters may be key to understanding the dynamics of planktonic communities and, in the long run, essential to providing efficient tools for warning and management. Previous works have dealt with the effects of turbulence and/or nutrients upon specific groups of plankton. However, to address the response of the whole planktonic community we need integrative parameters -variables which relate several processes and which may offer a general overview of the ecosystem state and functioning. During the stay some of the algorithms currently used for Scottish coastal waters were reformulated and recalculated using Mediterranean data (mostly coming from samplings in Blanes bay and in Barcelona’s inshore waters). The results show a striking short-term potential for the formation of phytoplankton biomass in response to nutrient supply, a strong seasonal variability (in terms of planktonic diversity) and point out phosphorus as the main limiting nutrient for the growth of organisms in Mediterranean waters. These are, however, preliminary results which should be completed and further examined with new available data.