El barri del Raval és l'àrea de Barcelona on la ràtio entre espai lliure i edificació és més desafavorida. La falta d'espai públic, en fa un teixit poc articulat malgrat la seva forta densitat. El Raval era un sector de la ciutat en clara decadència, motivada per un progressiu envelliment de la població, per una edificació en precàries condicions d'habitabilitat, per una accessibilitat insuficient, per una manca d'espai públic i per unes envellides infraestructures urbanístiques. Aquesta situació del barri es va veure agreujada amb la progressiva arribada de població immigrant, provocant la substitució de la població resident per una població cada cop més marginal. Amb totes aquestes premisses, el Raval demandava un canvi de dalt a baix. Així, cap a finals dels anys 80, aquesta preocupació entre els ciutadans es va concretar amb l’elaboració de l’anomenat Pla Especial de Reforma Interior del Raval. La reforma urbanística propiciada pel Pla Especial de Reforma Interior l'any 1986 tenia com a objectius millorar les condicions de vida dels residents del Raval i tornar el caràcter de centre d'activitats socioeconòmiques que li corresponen per localització i historia. Així com la creació de nous espais lliures i la rehabilitació o substitució de l'habitatge. La forta intervenció pública dels darrers anys ha materialitzat pràcticament tota l'estructura urbana proposada pel P.E.R.I. del Raval. I d’aquesta manera, s'ha obert a la ciutat com a resultat de la millora de la seva accessibilitat i del seu espai públic.