El Metro és sens dubte l’espina dorsal del sistema de transport en les grans ciutats, essent la infrastructura de transport més complerta i complexa. Així doncs, el funcionament adequat és del tot necessari pel desenvolupament de la ciutat i de les seva àrea d’influència. Per consolidar la demanda creixent i per respondre a les noves necessitats, cal ampliar i millorar el servei del transport públic de forma continuada, i avançar cap a un model de mobilitat més sostenible. Atenent a aquestes premisses, la idea fonamental d’aquest estudi és analitzar les mides, valorant la seva viavilitat, que milloren l’accessibilitat a la xarxa de Metro. Es crea un sistema d’avaluació i puntuació de les barreres existents en el metro i les solucions a adoptar per la seva accessibilitat. Aquests sistema ens permet arribar d’una manera sistemàtica, objectiva i senzilla a una classificació indicadora del nivell d’accessibilitat. Aquesta classificació ens ajudarà a conèixer quines són les necessitats actuals del sistema i alhora identificar les actuacions de més prioritat. La formulació resultant es pot aplicar a qualsevol estació, línia o xarxa de metro, obtenint en cada cas la classificació corresponent en termes d’accessibilitat. Finalment s’aplica l’estudi realitzat en el cas particular de la Xarxa de Metro de Barcelona. Es fa doncs una valoració objectiva de la situació real del Metro de Barcelona. Per tant, es tracta d’analitzar i avaluar les diferents classes de barreres que té la xarxa i classificar-la segons el seu nivell d’accessibilitat.