RESUM: En aquest treball de recerca s’han analitzat els referents culturals i els jocs de paraules que apareixen en l’obra El senyor dels anells. Com a reflexió inicial em baso en la hipòtesi que la caracterització de hòbbits, ents i homes, tres races que apareixen en la Terra Mitjana, el món secundari creat per Tolkien, es nodreix, a banda d’altres elements, de jocs de paraules i referents culturals britànics. És fonamental que aquesta afirmació sigui tinguda en compte en l’acte de traducció per respectar la intenció de J. R. R. Tolkien, que en aquesta obra buscava també la creació d’una mitologia britànica versemblant, com si de veritat la Terra Mitjana hagués constituït el passat real del nostre planeta amb els avantpassats britànics com a protagonistes. La composició d’aquest estudi es divideix en: (1) característiques de la literatura fantàstica; (2) aspectes relacionats amb l’autor des de dues vessants: l’una com a acadèmic i l’altra com a escriptor i creador; (3) teoria de la traducció de referents culturals i de jocs de paraules; i (4) corpus de 144 termes extrets del text de sortida analitzats i traduïts a partir de fitxes de traducció. Puc concloure que s’ha demostrat la hipòtesi que em plantejava: els referents culturals i els jocs de paraules són recursos actius en El senyor dels anells i una bona anàlisi d’aquests camps és pertinent per comprendre la magnitud de l’imaginari de J. R. R. Tolkien i realitzar una traducció respectuosa amb la intencionalitat de l’autor. El senyor dels anells és una fairy-story, una obra de fantasia, una fugida de la realitat consensuada (Tolkien no s’amaga d’aquesta fugida i la veu positiva) en què els elements propis del món primari (la cultura britànica i comunitats antigues com l’anglosaxona, la celta o l’escandinava) i del món secundari (els personatges que habiten la Terra Mitjana en el marc temporal de la Tercera Edat) funcionen d’acord amb els principis dels dos móns. Considero que el procés seguit tant en la metodologia, com en l’elaboració dels continguts, com en la traducció dels termes analitzats a través de les fitxes és positiu i útil. Aquesta sistematització del procés i el resultat final poden ser rellevants per a la comunitat traductora, tant per al futur traductor com per al professional.

ABSTRACT: This study focuses on the analysis of the cultural references and wordplay appearing in The Lord Of The Rings. As an initial point of departure, I establish the hypothesis that the characterization of hobbits, ents and men, three races inhabiting Middle-Earth, the Secondary World created by Tolkien, nourishes, besides other elements, on wordplay and British cultural references. It is fundamental that this statement is taken into account in the act of translation in order to respect J. R. R. Tolkien’s will for, in this piece of work the author had the intention of creating a feasible British mythology as well, as if Middle-Earth had in truth constituted the real past of our planet, having the British ancestors as main characters. The composition of this study is divided into: (1) characteristics of fantastic literature; (2) aspects related to the author in a double-fold view: as a scholar and as a writer and creator; (3) translation theory on cultural references and wordplay; and (4) 144 words or expressions extracted from the Source Text constituting a corpus which is analyzed and translated using translation grids. I can conclude that the hypothesis has been proven: cultural references and wordplay are active means in The Lord Of The Rings and a thorough analysis of such fields is relevant in order to understand the reach of the author’s imaginary and to perform a translation as respectful as possible to the author’s will. The Lord Of The Rings is a fairy-story, a fantasy work, a departure from consensus reality (Tolkien does not conceal this escape and sees it as positive) where elements from the Primary World (British culture and ancient communities such as Anglo-Saxons, Celts or Scandinavians) and the Secondary World (characters inhabiting Middle-Earth during the Third Age) interact according to the principles of both worlds. I deem the process followed in the methodology, in the production of contents, and in the translation of the analyzed terms is positive and useful. This systematization of the process and the final result may be relevant for the translation community, both for the future translator and the professional.