Aquest projecte té com a objectiu principal implementar la història de la ciència com a recurs docent en els nous Graus en Enginyeria de l’ETSEIB. Diverses assignatures de lliure elecció de l’antic pla acadèmic han tingut, com a eix central, la història de la ciència però en cap cas aquesta s’ha aplicat en assignatures obligatòries. Aquests recursos docents completen el desenvolupament personal dels estudiants amb l’adquisició de competències i habilitats transversals. El resultat final d’aquest projecte és un conjunt de dossiers els quals tracten diversos aspectes presents als plans d’estudi de les assignatures dels Graus en Enginyeria des del vessant històric. Es pretén donar unes eines al professorat que permetin valorar els beneficis d’ensenyar ciència a través de la seva història i que, en un futur, permetin dissenyar nous dossiers seguint les pautes suggerides i analitzades en aquest projecte. La primer part del projecte consta del marc teòric de la història de la ciència com a eina docent a partir de l’anàlisi de les experiències realitzades en altres universitats i en altres nivells educatius. Seguidament, s’analitzen quines són les assignatures més adequades per dur a terme aquesta innovació docent, tenint en compte el temari de cadascuna d’elles, els crèdits que les formen i la facilitat d’implementació per part del professorat. Finalment, es creen unes pautes que cal seguir per tal de dissenyar qualsevol activitat docent que tingui com a eix vertebrador la història. Seguint aquestes pautes es dissenyen dos dossiers per a cadascuna de les assignatures escollides. El primer és el full de treball que seguirà l’alumne i conté una introducció històrica, el text clàssic degudament adaptat i les activitats proposades. El segon conté les pautes que s’aconsellen que segueixi el professorat per tal d’aplicar correctament cadascun dels dossiers i poder-los valorar posteriorment. Per tal de poder extreure resultats de l’aplicació dels dossiers a fi de millorar-los i adequar-los a les necessitats dels alumnes i dels professors, alguns d’ells s’han implementat en diversos cursos i nivells d’ensenyament. Aquests s’han corregit i valorat i s’han fet tots els canvis necessaris per tal que les activitats acompleixin els objectius pels quals han estat dissenyades. Com a conclusió, tant alumnes com professors consideren aquesta innovació com a útil i amb un futur prometedor, ja que han pogut comprovar de primera mà com la història és una bona eina per ensenyar i per aprendre i amb la qual s’assoleixen els objectius acadèmics fixats.