A la zona estudiada trobem dues unitats geotècniques diferenciades. La Unitat Geotècnica Superior ocupa tota la superfície estudiada i està formada per llims i argiles inorgàniques de plasticitat baixa (CL-ML), trobem intercalats a aquests materials graves ben gradades (GW) majoritàriament, i en menys proporció sorres ben gradades (SW). Aquesta unitat té una edat quaternària. Per sota trobem la Unitat Geotècnica Inferior la qual també és heterogènia i està formada per intercalacions d’argiles de baixa plasticitat (CL) i gresos. Aquesta unitat es formà entre l’Eocè i l’Oligocè. Relacionant les dues unitats geotècniques amb el nou P.O.U.M., podem dir que en les zones que seran urbanitzables es podrà edificar damunt de la Unitat Geotècnica Superior sempre que les càrregues que es produeixin en el terreny no siguin massa elevades. Si les càrregues són massa altes la fonamentació s’hauria de fer fins a una profunditat recomanada aproximada de 12 metres, segons les dades sísmiques, que és més o menys on hi ha el sostre del sòcol Oligocè. En el cas de la fonamentació superficial sobre la Unitat Geotècnica Superior es recomana utilitzar una fonamentació en sabates per disminuir la pressió que les edificacions exerciran damunt del sòl, mentre que en el cas de la fonamentació profunda el mètode recomanat és el pilotatge. En aquest darrer cas, s’haurà d’avaluar la possibilitat de l’ús de formigons anticorrosius degut a que la base de la Unitat Geotècnica Superior conté aigua amb sulfats.