El treball present aborda l’anàlisis de com la dona aparelladora, des dels seus inicis, s’ha anat introduint en un sector laboral particular, ja que des de sempre, s’ha caracteritzat per una essència predominantment masculina. S’estudia el “com”, el “quan” i el “per què” d’aquesta inserció, establint la dona en un context de coneixement tècnic com és el nostre i conduint implícits els efectes de canvi que el col.lectiu femení, hagi pogut dur a terme en aquest concret àmbit del sector de la construcció. Tracta de visualitzar una problemàtica passada i present, deguda majoritàriament a un component sexual distint al regit, i poder així, detallar esdevendiments convertits en entrebancs reals. Les principals raons que m’han portat a presentar aquest projecte han estat estudiantils i personals. En primer lloc, la realització d’una investigació i anàlisis prèvies que em permeten assegurar que aquest tema d’estudi pot tenir continuïtat en el període posterior, per conèixer l’evolució del discurs de gènere i de la societat des del segle XX fins avui en dia. En segon terme, per l’interès de reconstruir una història oblidada, de la qual encara tenim memòria viva, i que hem de recuperar i transmetre a les generacions futures, perquè ens serveix per a entendre millor el present i orientar el nostre global futur. Penso que el projecte s’adequa a una temàtica important, ja que es tracta d’un estudi de l’anàlisi d’integració d’una part cada vegada més nombrosa en la nostra professió. També, s’ha intentat estudiar quines han estat les aportacions de la dona en aquest camp de coneixement tècnic, i determinar fins a quin punt l’ha canviat.Cal reconèixer, que en un primer moment, quan l’impuls personal em va abocar a realitzar aquest treball, no podia haver pensat l’abast de tota la informació recopilada que acabaria conformant el projecte final, i la situació d’enriquiment personal amb la qual em trobo ara. Només començar, vaig poder verificar, que un grup de persones, ja s’havien plantejat el problema de la dona aparelladora uns quants anys abans. Aquest fet, em va voler fer apropar a aquest grup, format per dones aparelladores de promocions dels anys 60, i les vaig poder conèixer a través de les entrevistes. Unes entrevistes que vaig estendre a altres dones i homes d’altres moments. Crec que aquestes, resulten la part més viva del treball, doncs són el complement real i tangible, de l’estudi efectuat. El treball s’organitza en dos grans grups; una part que analitza a fons l’evolució de la dona en el treball en general, i després s’acaba perfilant i concretant en el treball de la dona aparelladora. Els apartats del primer grup, s’exposen a través de recopil.lació d’informació que comprèn una visió històrica, econòmica i social, complementada a partir de dades estadístiques i fonts documentals vàries. L’altra gran part que contempla el treball és la immersió i la búsqueda d’opinions del problema viu, a través de les entrevistes realitzades. El pla de treball s’ha dividit en tres períodes: -El primer període: recollida de fonts estadístiques i documentals, transcripció de textos fonamentals i elaboració dels gràfics i les taules. -El segon període: elaboració de la memòria, de l’índex i anàlisi de les dades estadístiques obtingudes. Paral.lelament, s’han fet les gravacions de les entrevistes i se n’ha fet un recull escrit per a la mostra. -El tercer període: redacció del treball. Però, de fet, la recollida d’informació estadística i documental m’ha ocupat tot el període de treball, i ha anat avançant en paral.lel amb la redacció i les entrevistes.