En aquest projecte s’ha caracteritzat una aleació de titani sense níquel disenyada per tenir un baix mòdul elàstic i/o memòria de forma, destinada a ser utilitzada per la creació d’implants biomèdics. La aleació va ser dissenyada per Marta González per una tesis actualment en curs. S’ha realitzat un estudi de l’art sobre materials similars ja estudiats al llarg de la história en implantología, amb l’objectiu d’entendre i justificar l’efecte de la transformació martensítica en les propietats del material, així com la influència de la fase ω en aquestes propietats i transformacions. Asociada a aquesta justificació de les propietats del materia es planteja també la validació del mètode amb el que s’ha dissenyat el material i els diferents mètodes experimentals utilitzats al laboratori per la caracterització del material. Finalment, els resultats de cadascun dels mètodes realitzats, entre els que destaquen la nanoindentació instrumentada i la microscopia de transmissió electrònica, a través de la seva discusió i validació mostren que la aleació objecte d’estudi es una aleació amb gran potencial en el sector biomèdic degut al seu baix módul elàstic i el seu aparent apantallament de carregues.