|
Notas:
|
En el marc de l’actual debat entorn del patrimoni etnològic i cultural, l’article busca fer
una reflexió sobre les característiques que defineixen el patrimoni educatiu a fi d’avançar
en la seva comprensió, i poder, des de la pedagogia, fer propostes de gestió patrimonial. La
pregunta a què denominem patrimoni educatiu, a quins elements històrics o actuals adjudiquem
valor i considerem que cal fer-ne difusió i transmissió a les generacions posteriors,
obre així una interpretació sobre la memòria pedagògica que, responent a preguntes i preocupacions
polítiques i de sensibilitat cultural, és base en la construcció d’una identitat pedagògica
potenciada per les institucions patrimonials, com ara bé museus pedagògics o centres
culturals per a la memòria educativa. Unes institucions que, al seu torn, són subjectes
d’una proposta d’anàlisi.
In the framework of the current debate on ethnological and cultural heritage, the article
provides food for thought on the characteristics that define educational to further our
understanding of it and be able, from the basis of pedagogy, to make heritage or asset management
proposals. The question as to what we call educational heritage, what historic or
current elements we attach value to and which have to be disseminated and transmitted to
subsequent generations, thus opens up an interpretation on pedagogical memory which, responding to political and cultural sensitivity questions, is based on the construction of a
pedagogical identity promoted by the heritage institutions, such as pedagogical museums
or cultural centres for educational memory. Institutions which in turn are the subject of an
analysis proposal. |
