dc.contributor |
Universitat de Vic. Escola Politècnica Superior. Enginyeria Tècnica Agrícola |
dc.contributor.author |
Pla i Sanz, Ayna |
dc.date |
2012-09 |
dc.identifier |
http://hdl.handle.net/10854/3649 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/10854/3649 |
dc.description |
Curs 2011-2012 |
dc.description |
El present estudi s’emmarca dins les accions prioritàries del Pla de Gestió de la finca
dels Cingles de l’Avenc, que té com a finalitat principal potenciar una explotació
ramadera on la conservació dels recursos naturals, la protecció de la diversitat
biològica i paisatgística i l’equilibri territorial, siguin els seus objectius fonamentals,
garantint la viabilitat econòmica i el manteniment de les activitats agrícoles i
ramaderes.
L’objectiu principal d’aquest treball és conèixer la producció i la qualitat farratgera dels
diferents tipus de comunitats pastorals presents a la finca dels Cingles de l’Avenc, i
establir la càrrega ramadera que poden suportar les pastures durant l’any 2010, així
com el d’observar la variabilitat d’aquest factors entre els anys 2009 i 2010.
L’estudi s’ha portat a terme en les 4 tipologies de comunitats pradenques que hi ha a
la finca: joncedes, pastures mesòfiles, prats de dall i pastures sembrades. S’han
utilitzat les 11 parcel·les permanents excloses de la pastura, instal·lades l’any anterior
(2009), que inclouen la diversitat de tipus i zones de pastura. S’ha realitzat un mostreig
de la biomassa mensual, d‘abril a novembre, que ha consistit en dallar 4 quadrats de
50 x 50 cm, i s’ha calculat la producció anual. S’ha determinat la qualitat farratgera de
l’herba de 4 moments de l’any: maig, juny, juliol i octubre. I finalment s’ha calculat la
capacitat de càrrega de cada tipus pastura i del conjunt de la finca.
Les pastures sembrades i els prats de dall són els més productius (961,33 g/m2 any i
876,73 g/m2 any, respectivament). La producció de les pastures mesòfiles i de les
joncedes és més baixa (578,24 g/m2 ·any i 211,76 g/m2 any, respectivament). A les
pastures de la part baixa s’obtenen en general produccions superiors a les de la part
alta. La qualitat farratgera de l’herba és bona a totes les comunitats, amb valors
mitjans de: 7,25% de proteïna digerible, 28,22% de fibra bruta, 7,08% de lignina i 0,72
unitats farratgeres(ENL/1,700). La producció anual obtinguda en global de la finca a
l’any 2010 és molt semblant a la obtinguda l’any 2009, i permet suportar una càrrega
ramadera d’unes 190 UBG (Unitats de Bestiar Gros. 1 U.B.G equival a 1 vaca a partir de
2 anys). |
dc.description |
Director/a: M. Carme Casas i Arcarons |
dc.format |
application/pdf |
dc.language |
cat |
dc.rights |
Aquest document està subjecte a aquesta llicència Creative Commons |
dc.rights |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.subject |
Farratge -- Producció |
dc.subject |
Pastures -- Producció |
dc.title |
Estudi de la producció i de la qualitat farratgera de les pastures de la finca dels Cingles de l'Avenc (Tavertet). 2010 |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis |