|
Notas:
|
Curs 2013-2014
Les següents pàgines tracten buscar sota quins referents teòrics i metodològics es fonamenta el mètode de “l’Emoció de conèixer i el desig d’existir”, un enfocament educatiu de caràcter global creat pel professor de la Universitat de Bolonya Nicola Cuomo. En primera instància, en forma de marc teòric, s’intenta recollir tots aquells postulats que Cuomo ha utilitzat per elaborar aquest mètode, i així el lector pot captar sota quins paradigmes i teories neix. En segon terme, i amb l’objectiu de buscar els punts de contacte i discrepància, es compara tot aquest marc teòric amb els principals arguments de tres referents mundials en educació inclusiva. En tercer lloc, i seguint amb l’objectiu del punt anterior, es compara aquesta base teòrica amb quatre didàctiques específiques, i així, trobar la relació entre les idees de Cuomo i els arguments que defineixen aquestes didàctiques. Com a últim apartat, s’estableixen unes conclusions que intenten definir, justificar i validar els referents teòrics i metodològics de “l’Emoció de conèixer...”, per tal d’evidenciar que el mètode pot ser un referent, un model, una pauta a tenir molt en consideració.
The following pages deal with searching the theoretical and methodological references that supports the “l’Emoció de conèixer i el desig d’existir” method, an educational approach of a global view created by Nicola Cuomo, Bologna University professor. First of all, we try to gather all the hypothesis that Cuomo have used to work on this method, in this way the reader can understand under which paradigm and theories born. Secondly, and with the objective of looking for the connection and divergence points, this theoretical context is compared with the main arguments of the inclusive education worldwide models. Thirdly, and following the previous objective, we compare this theoretical basis with four specific didactics to find the connection between the Cuomo ideas and the arguments of this didactics. Finally, we establish the conclusions that try to define, justify and ratify the theoretical and methodological referents of “L’Emoció de conèixer”, to demonstrate that this method could be a pattern to heed. |
