|
Notas:
|
Novel·lista, assagista, política, activista cultural, dona de teatre i traductora de més de trenta
obres, Maria Aurèlia Capmany és autora d’una obra extensa i clarament ideològica, en què les
reivindicacions feministes ocupen una gran part. Virginia Woolf i Simone de Beauvoir són les
seves principals fonts teòriques i vitals. Encara que, per diverses circumstàncies, no les tradueix
mai, es converteix en la seva mitjancera cultural i ideològica a casa nostra: proposant-ne traduccions
a algunes editorials, escrivint-ne pròlegs, imitant-les, adaptant-ne conceptes o imatges, etc.
Marguerite Duras, de qui traslladà Un dic contra el Pacífic (1965), és també una de les seves
mares literàries. Aquest treball intenta ser una aproximació al feminisme de Capmany i a la seva
repercussió en el camp de la traductologia.
Novelist, essayist, politician, cultural activist, theatre engagée and translator of more than thirty
books, Maria Aurèlia Capmany is the author of a vast work clearly characterised by ideological
commitment, particularly with respect to feminist issues. Virginia Woolf and Simone de Beauvoir
are her main sources of theory and vitality, and although she never translated them, Capmany
would act as their cultural and ideological mediator in Catalonia, recommending translations of
their works to publishers, writing prologues, emulating them, adapting their concepts and imagery
and so on. Marguerite Duras, whose Un dic contra el Pacífic (1965) she translated, is another
influential feminine literary source. This article aims to formulate Capmany’s feminism and its
implications where translation is concerned. |
