Para acceder a los documentos con el texto completo, por favor, siga el siguiente enlace: http://hdl.handle.net/10854/1985

Anàlisi d'un treball de força explosiva combinant màquines vibratòries i màquines inercials
Tugores Sastre, Francesc
Universitat de Vic. Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes
L’objectiu d’aquest estudi és comparar els efectes de dos mitjans de treball sobre la força explosiva en 9 atletes de nivell autonòmic i nacional (19,6 ± 2,6 anys, 1,76 ± 7 m i 68,9 ± 3,5 kg) que entrenaren durant el període competitiu, 6 setmanes amb una freqüència de 2 cops per setmana, seguint una periodització creixent. Els subjectes varen ser dividits en 3 grups de 3 atletes cada un, però utilitzant diferents mitjans d’entrenament: el grup experimental combinant la plataforma vibratòria i les màquines inercials (1), amb un temps d’exposició a la vibració de 30’’, a una intensitat de 45 Hz i una amplitud de 5 mm amb una pausa d’1’. I de 3 sèries de 8 repeticions executades a màxima velocitat en la fase concèntrica i controlant aquesta en la fase excèntrica, amb una pausa de 3’ en les màquines io-io. El grup experimental de pesos lliures (2), va realitzar 4 exercicis: ½ squat, pliometria (CEE), multisalts horitzontals i acceleracions, seguint les pautes d’un treball de força explosiva proposat per Badillo i Gorostiaga (1995). I un grup control (3), que no realitzà cap entrenament de força. Abans i després del període d’intervenció és realitzaren els següents tests: salt sense contramoviment (SJ) i salt amb contramoviment (CMJ). Els resultats indicaren que el grup (1), (2) i (3) disminuïren significativament el SJ i el CMJ. Es conclou que l’entrenament, tant en el de combinació d’estímuls vibratoris amb màquines inercials com el de pesos lliures pareix ser un mitja que s’ha de controlar i perioditzar molt bé ja que en el període competitiu l’atleta acumula uns nivells de fatiga tant muscular com fisiològics molt superiors que en altres períodes de la temporada.
The aim of this stydy is to compare the influence of two different working methods on explosive strenght in 9 regional and national level athletes (19,6 ± 2,6 anys, 1,76 ± 7 m i 68,9 ± 3,5 kg) who trained during the competitive period (6 weeks with a frequency of 2 times per week) folowing a growing time period. The subjects were divided into 3 groups with 3 athletes each, but using different training means: The experimental group had to combine the vibration platform with an exposure time to vibration of 30’’, at an intensity of 45 Hz and and amplitude of 5 mm with a break of 1’. Then, 3 sets of 8 repetitions permormed at maximum speed at concentric phase and controlling speed at the eccentric phase, with a 3’ break at the flywheel (1). The experimental group of free weights (2), permormed 4 exercices: squat, pliometria (CEE), horizontal multijump and accelerations following the study of Badillo and Gorostiaga (1995) related to explosive strength. The third group was a control one (3) and did not made any strenght training. They permormed, before and after the intervention period, the following tests: no countermovement jump (SJ) and countermovement jump (CMJ). The results showed that the group (1), (2) and (3) meaningfuly decreased the SJ and CMJ. We conclude that training, both combining vibratory stimulation with inertial machines as well as free weights, seems to be a working method to be strictley controlled because of the high level of fatigue, both muscular and physiological, the athlete shows, much higher than in other periods of the season.
Curs 2011-2012
10-05-2012
Esportistes -- Entrenament
Condició física
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons:
37 p.
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
         

Documentos con el texto completo de este documento

Ficheros Tamaño Formato
trealu_a2012_tugores_francesc_analisi.pdf 651.8 KB PDF

Mostrar el registro completo del ítem