|
Notes:
|
Introducció: El nombre de persones afectades de demència no para d’incrementar-se. Els afectats, a més dels símptomes cognitius i el deteriorament funcional, sovint pateixen simptomatologia psicològica i conductual associada. Conforme va avançant la malaltia aquesta simptomatologia associada provoca un increment en la càrrega dels cuidadors, que moltes vegades deriva amb la institucionalització dels pacients i el conseqüent augment de les despeses econòmiques. En l’actualitat, els tractaments farmacològics obtenen beneficis modestos en el tractament d’aquest símptomes, és per això que diverses institucions recomanen l’ús de teràpies no farmacològiques per al seu tractament. Dins aquest tipus de teràpies, la teràpia assistida amb animals pretén una milloria global del pacient. Tot i això, avui en dia no es disposa d’estudis amb el suficient rigor metodològic que permetin determinar l’eficàcia d’aquest tipus de teràpia.
Objectiu: Dissenyar un estudi experimental que permeti avaluar l’eficàcia de la teràpia assistida amb animals en les persones afectades de demència tipus Alzheimer, vascular, frontotemporal i amb cossos de Lewy, i amb un deteriorament cognitiu lleu o moderat, de la regió sanitària de Lleida així com en els seus cuidadors principals.
Metodologia: S’ha dissenyat un estudi experimental controlat aleatoritzat, de 9 mesos de seguiment, amb una mostra de 212 individus afectats per demència de la regió sanitària de Lleida i els seus cuidadors principals. S’avaluarien les capacitats cognitives mitjançant el MEC de Lobo, l’àrea funcional mitjançant els índexs de Barthel i Lawton & Brody i l’àrea psicopatològica mitjançant l’inventari neuropsiquiàtric. Es desenvoluparien 2 sessions setmanals durant 6 mesos, amb mesures pre-post intervenció i trimestrals de seguiment. Els efectes en la sobrecàrrega dels cuidadors s’avaluarien mitjançant l’escala de Zarit.
Conclusions: La realització d’aquest projecte, permetria comprovar l’eficàcia de la teràpia assistida amb animals en pacients amb demència i les repercussions en la càrrega dels cuidadors. De confirmar-se, es disposaria d’una intervenció eficaç per a la reducció dels símptomes associats i, per tant, per a la reducció de la sobrecàrrega dels cuidadors, fet que podria comportar una disminució de la institucionalització d’aquest pacients amb la conseqüent disminució de les despeses econòmiques associades. |
