|
Notes:
|
L'objectiu d'aquest article és discutir una antiga matriu comunicativa parcialment
assenyalada per A. Comte, Ch. S. Peirce i U. Eco. Aquests autors reconegueren
la relació entre marques, fletxes, ensenyes i espills com a diferents metàfores bàsiques de diverses operacions cognitives, encara que no en van presentar una visió de conjunt. Tots tres van treballar la distinció entre metàfora i metonímia, que va resultar tan fructífera en diferents dominis de recerca, com Jakobson (entre altres) ens va ensenyar. La meua hipòtesi és que aquestes quatre metàfores bàsiques (marques, fletxes, ensenyes i espills) es poden deduir correctament d'una matriu que relacioni l'eix metàfora-metonímia amb menes de codi ficació. E. Verón llançà una interessant reflexió sobre els modes analògic i digital, tot partint d'un problema semblant. Marques, etxes, ensenyes i miralls poden recordar bé operacions com senyalar i assenyalar, representar i reflectir, respectivament: estipular de manera aproximada com aquests objectes i aquestes operacions estan connectats podria ser una petita contribució a l'antic programa de Peirce i els altres.
The purpose of this paper is to discuss an old pattern in communication partially pointed out by A. Comte, Ch. S. Peirce and U. Eco. Those authors acknowledged the relationship among marks, arrows, ags and mirrors as different root-metaphors for several cognitive operations, although they did not present them in a unified way. They all worked on the metaphor-metonymy distinction, which happened to
be so fruitful in di fferent domains, as Jakobson (among others) indicated. My argument is that the above-mentioned root-metaphors (marks, arrows, ags and mirrors) can be correctly deduced from a single pattern relating metaphor-metonymy axis to di fferent types of codi cation. E. Verón launched an interesting refl ection on digital vs. analogic modes of coding, focusing on a similar problem. Marks, arrows, ags and mirrors can stand for signalling, pointing, representing and refl ecting, respectively: to o er an approximate stipulation concerning how those objects and operations are connected should constitute a small contribution to the old program of Peirce and others. |
