http://www.recercat.cat:80/handle/2072/106 www.uvic.cat 2012-02-11T21:02:46Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179679 Tanque de tormentas en zona centro de Alcalá de Guadaira, Sevilla Pajuelo Serrano, Mª Luisa Como consecuencia de la situación que viene padeciendo en los últimos años la zona centro de la población de Alcalá de Guadaíra, con problemas de inundaciones locales durante episodios lluviosos de cierta intensidad motivado fundamentalmente por la falta de capacidad de la red de saneamiento, se proyecta un depósito subterráneo de retención de aguas pluviales, para subsanar la presente situación de insuficiencia. La finalidad del presente Trabajo Fin de Carrera es la completa definición y valoración de las obras para la ejecución del Tanque de Tormentas, así como las instalaciones necesarias para su mantenimiento y explotación. La justificación del emplazamiento en el Parque Centro se debe, por un lado, a la proximidad de las aportaciones de esta subcuenca, contribuyendo al alivio del eje principal que drena la cuenca de la zona centro, y por otro, a la configuración topográfica de la zona de referencia, permitiendo que el encaje en alzado del depósito maximice el volumen de agua y que se pueda evacuar por gravedad debido a la diferencia de cota existente en el terreno. El sistema de captación y entrega de los excedentes pluviales se prevé mediante cámaras de conexión, donde tendrá lugar la derivación y la descarga, controlada mediante compuertas de regulación de accionamiento eléctrico. El gobierno de las compuertas puede ser manual o automatizado, en este último caso como respuesta a una lectura de sensores de nivel instalados en las conducciones aguas debajo de las arquetas de conexión. El sistema de limpieza se planteará distribuyendo la solera en varios carriles con pendientes transversales que aseguren la confluencia de las aguas al cuenco de salida. Sobre los carriles de limpieza se instalarán limpiadores autobasculantes, cuya provisión se realizará mediante impulsión desde un depósito de limpieza. De esta forma, la operación de limpieza se podrá realizar de forma modular contando los volteadores con elementos detectores de final de carrera, así como de control mediante electroválvulas. Con ello se pretende que, ante un episodio importante de tormentas, el excedente de las aguas de lluvia vehiculado por el colector principal sea derivado y retenido en el tanque para devolverlo a la red de saneamiento una vez asegurado un caudal inferior a la capacidad de desagüe de la misma, eliminando las inundaciones acaecidas en la zona objeto de estudio.; In the last few years the city center of Alcalá de Guadaíra has suffered from local floods caused by heavy rainfall and an inadequate draining system that lacks the capacity to hold the high levels of water produced by the rainy weather. Because of this, plans for an underground tank devoted to retaining rainwater have been created in order to provide a more adequate draining system. The purpose of this Final Degree Project is to completely define and evaluate the work required in order to implement the Storms Tank, as well as what will be necessary for its maintenance and operation. There are two reasons why the location is in Centre Park. On the one hand, the closeness of the contribution site of this sub-basin provides relief to the main shaft that drains the basin in the central zone. Secondly, the topography of the site enables the socket in the tank to maximize the volume of water that can be evacuated by gravity because of its position above sea level. The system for collecting and delivering the surplus rainwater is foreseen thanks to connection cameras. There, the diversion and unloading will take place, and electrically activated hatches will control it. These hatches can be operated manually or automatically. If operated using the latter method, the hatch will respond to sensors that read the level of the water and are installed in the pipes under the inspection hatch. The planned cleaning system will distribute the support in several lanes with transverse slopes that guarantee the convergence of the water in the exit basin. Cantilever cleaners will receive the necessary provisions from a cleaning tank that will be installed above the cleaning lanes. As such, the cleaning tank will be created modularly. The tumblers will have detector elements and cleaning operations can also be controlled through solenoid valves. This means that when there is a heavy rainfall, the surplus rainwater in the main drainage system will be diverted and retained in the tank. Once there, it will be returned to the main drainage system only when it has been ensured that the level of the water in said system does not exceed its capacity. This system would eliminate the floods in the studied area. 2012-02-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179674 Comunidad y ciudadanía activa: fenomenología de una ocupación ética en un contexto de inmigración Kapanazde, María La teoria i la praxi de la investigació qualitativa actual és hereva de la tradició fenomenològica. L’objectiu de la investigació està relacionat amb la comprensió profunda de les dimensions de l’educació i el treball, així com la seva significació per a les dones i els homes amb històries de vida marcades per la immigració. També, el treball de la investigació actual analitza la construcció de una identitat individual i col•lectiva de les dones i els homes amb una història d’immigració i reflexiona com desenvolupen el seu compromís a través d’una ocupació ètica. Es fa èmfasi en els elements transversals de la cultura i les construccions de gènere dins del domini de treball i educació. El mètode biogràfic narratiu es va utilitzar per estudiar les qüestions plantejades per la investigació. El procés de triangulació de les veus de les dones, els homes i de l’organització participant es va duu a terme per assegurar la validesa dels resultats i es van interpretar els indicadors de la recerca des del marc teòric proposat. A mode de conclusió, el treball es refereix a la formació permanent i considera que la violació del dret a l’educació és un factor que limita les oportunitats d’experimentar aquest tipus d’ocupació i, té efectes en la integritat personal i col·lectiva. Esperem que aquesta investigació pugui contribuir a la política d’immigració de les diferents organitzacions.; The theory and praxis of the present qualitative investigation is based on phenomenological tradition. The goal of this investigation is geared towards the profound understanding of the dimensions of education and work. Besides, the current investigation analyses the elements of the ethical occupations that shape the collective and individual identity and form active citizenship. It is also explores the importance of transversal elements of the culture and gender constructions for women and men with an immigration history, within the domain of work and education. The biographic-narrative method is used to study the questions posed by the investigation. The triangulation process of the voices of women, men and a participating organization is undertaken to ensure validity of the results and is interpreted with the indicators of the proposed theoretic frame. In conclusion, the work refers to lifelong learning and considers the violation of the right to education as the factor that restricts an immigrant from engagement with ethical occupation. As a consequence this failure to achieve ethical occupation impacts the personal and collective integrity of the immigrant. We hope that the present investigation can contribute to the politics of immigration in different organizations. 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179643 La Interpretación del paisaje como instrumento de comunicación con la sociedad. Aportaciones de la semiótica y de los procesos de participación ciudadana San Eugenio Vela, Jordi de 2006-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179641 Contribuciones comunicacionales a la puesta en valor del patrimonio paisajístico intangible San Eugenio Vela, Jordi de 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179576 La Interpretación del paisaje como instrumento de comunicación con la sociedad. Aportaciones de la semiótica y de los procesos de participación pública San Eugenio Vela, Jordi de La recién creada Ley del Paisaje de Catalunya responde, en primer lugar, a una nueva toma en consideración del paisaje como activo físico y cultural a preservar. El Observatorio del Paisaje de Catalunya es el ente encargado de gestionar dicha ley, mediante la redacción de los denominados Catálogos del Paisaje. Resulta especialmente interesante ahondar en el apartado que hace referencia a la delimitación de los valores simbólicos e identitarios del paisaje, los cuales serán implementados mediante procesos de participación pública, vehiculados, en su mayor parte, a través de Internet y de entrevistas a agentes sociales interesados (stakeholders). La semiótica, por su parte, se consolida como la ciencia general de los signos y representa, en este caso, un auténtico descodificador de la capacidad de evocación comunicativa del paisaje hacia la población. Esta comunicación dará a conocer los procesos –en esencia comunicacionales- mediante los cuales se ha intentado hacer aflorar los valores intangibles de los paisajes de Catalunya. 2006-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179575 Intervenciones de identidad territorial en el proceso global de construcción de imagen de marca de los destinos turísticos San Eugenio Vela, Jordi de La competitividad emergente entre destinos turísticos ha puesto de manifiesto la necesidad de enfatizar las estrategias de comunicación –con el fin de crear un valor añadido intangible para el potencial cliente- encaminadas a crear una imagen favorable de los espacios que se pretenden promocionar, mediante el diseño de acciones de comunicación con objetivos que van más allá del mero interés promocional o informativo. En este sentido, tanto los emplazamientos que conciben el turismo como una solución de diversificación económica (destinos emergentes), como las localizaciones geográficas que ya disponen de una cierta solera en relación a su tradición turística (destinos maduros), aúnan esfuerzos en aras de consolidar una identidad territorial acorde con sus posibilidades turísticas. Si además se tiene en cuenta que, en la actualidad, el consumo de imágenes percibidas a priori representa, de antemano, un primer viaje simbólico previo a un posterior viaje real, se puede llegar a vislumbrar el papel decisivo que desempeña la interpretación del consumidor (creación de imaginarios individuales y colectivos) en un escenario global de comercialización del territorio. Por tanto, el valor añadido en una situación de dura competencia entre destinos, radica en los valores que se asocian a la imagen de marca turística, que representa la primera carga de sensaciones y emociones que percibe el potencial turista y/o visitante antes de decidirse por uno u otro destino. 2010-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179573 Identidad territorial y promoción turística: la organización de eventos como estrategia de creación, consolidación y difusión de la imagen de marca del territorio Jiménez Morales, Mònika; San Eugenio Vela, Jordi de La organización de un evento resulta paradigmática en el proceso de construcción de imágenes territoriales vividas in situ. La fabricación de imágenes territoriales - turísticas o no- con motivo de la organización de un evento para su posterior consolidación en el imaginario colectivo de los asistentes, plantea una curiosa alternativa de promoción turística implícita en la propia estrategia de gestión del evento. En efecto, no cabe duda de que el evento, por sí mismo, representa una importante estrategia de promoción del territorio, pero hay más; también puede devenir a modo de catalizador de imágenes, de creador de imaginarios capaces de fijar una marca de ciudad en su conjunto. El presente artículo dará a conocer las posibilidades que se desprenden de la organización de un evento en relación al posicionamiento identitario y promocional de un territorio.; The organisation of an event results “paradigmatic” in the process of constructing territorial images, which are experienced in situ. The creation and consolidation of territorial images –tourist or not– by means of the events organisation puts forward a curious option to the traditional tourist promotion understood in the own strategy of the event itself. In this sense there is no doubt that the event, on its own, represents an important strategy for territorial promotion, but that is not all. It can also become a catalyst of images and imaginaries capable of establishing a brand name of a city. This article will show the possibilities that the events organisation allow in reference to the positioning of the identity and promotion of a territory.; Gertakizun baten antolaketa paradigmatikoa da in situ bizi izandako lurraldeirudien eraikuntza-prozesuan. Parte-hartzaileen imaginario kolektiboan finkatzeko helburuaz antolatutako gertakizunak direla eta, fabrikatutako lurralde-irudiek – turistikoak zein bestelakoak– sustapen turistikorako alternatiba bitxia planteatzen dute, gertakizunaren kudeaketa-estrategian bertan dagoena. Izan ere, gertakizunak, berez, lurraldearen sustapenerako estrategia garrantzitsua adierazten du; are gehiago, irudien katalizatzaile ere bihur daiteke, eta bere osotasunean hiri-marka bat finkatzeko gai diren imaginarioak sor ditzake. Artikulu honetan, identitate-posizionamenduari eta lurralde-sustapenari dagokienean, gertakizun baten antolaketak eskeintzen dituen aukerak ezagutarazten dira. 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179570 La comunicología y el estudio transversal del paisaje. Articulaciones conceptuales y propuesta de indicadores comunicativos para la evaluación de los paisajes Rizo García, Marta; San Eugenio Vela, Jordi de La gestión y evaluación del paisaje exige la necesaria convergencia de disciplinas en aras de delimitar los valores que la propia sociedad otorga al paisaje. El establecimiento de metodologías de análisis de tipo cualitativo parece satisfacer, en la mayoría de los casos, las necesidades de la comunidad científica en relación con la catalogación del paisaje. Las dificultades surgen cuando lo que pretende es clasificar el paisaje a partir de indicadores más de tipo cualitativo, lo que implica, sin lugar a dudas, la búsqueda de disciplinas que aporten más luz al ya de por sí complejo estudio de los denominados como valores intangibles del paisaje. La Comunicología representa, en este sentido, un aporte disciplinario novedoso, sobre todo en el sentido de intentar habilitar un lenguaje del paisaje, a partir del cual fijar los cimientos de su interpretación simbólica e identitaria. Así, las contribuciones teóricas del interaccionismo simbólico, de la ecología humana, de la psicología cognitiva o de la semiótica visual, entre otras, permiten vislumbrar las posibilidades de estudio del paisaje desde un punto de vista comunicológico. En este ensayo se sitúan los indicadores de evaluación de los paisajes en la órbita de la aportación disciplinar de la Comunicología. De ahí se abre un horizonte de posibilidades infinitas para el que se podría denominar como “abordaje comunicológico del paisaje”, con especiales sinergias en la concepción del paisaje como elemento activo de comunicación. 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179569 Los nuevos activos del árbitro de baloncesto: poder blando, empatía y comunicación. El caso del Comité catalán de Árbitros de Baloncesto San Eugenio Vela, Jordi de El arbitraje del baloncesto ha experimentado numerosos cambios en los últimos diez años. El presente artículo pretende aunar algunas bases conceptuales y metodológicas a partir de las cuales definir un nuevo perfil operativo para el denominado ‘árbitro moderno’. En este sentido, se ahondará en el análisis de las nuevas competencias comunicativas asociadas e indisolubles a la tarea arbitral, capitalizadas por el diálogo, la administración de ‘poder blando’, la gestión emocional y la adopción, por parte del árbitro, de una renovada actitud empática ante todos los componentes del juego. Así las cosas, este trabajo, en su conjunto y con la ayuda de un estudio de caso, propondrá la definición teórica de nuevas lógicas de actuación arbitral propias del baloncesto del siglo XXI.; The basketball refereeing has undergone many changes in the last ten years. This article claims to combine some conceptual and methodological basis to define the meanings for the so called ‘modern refereeing’. Indeed, this research is concerned to the analysis of the new communication skills as an inseparable asset to the arbitration task, characterized by the dialogue, the administration of 'soft power', the emotional management and the adoption of a renewed and empathic attitude towards all the components of the game. Finally, this paper will propose the concretion of some specific communicative characteristics of the basketball refereeing in the XXI century. 2010-09-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179546 La Organización de eventos como estrategia identitaria y evocadora de imagen turística. Estudio de caso: Girona.Temps de flors Jiménez Morales, Mònika; San Eugenio Vela, Jordi de 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179544 Comunicar la ciudad desde el paisaje: hacia una teoría del landscape branding San Eugenio Vela, Jordi de La necesidad de descodificar los significados inherentes al paisaje, la interactuación sociedadpaisaje (comunicación intra e interpersonal) y, más recientemente, los usos de paisaje a modo de aparador territorial mediático en el ámbito, por ejemplo, de la comunicación publicitaria, del citymarketing o del place branding (comunicación masiva), sirven para plantear el estudio de lo que, de algún modo, representa la persuasión del paisaje, la cual incluye claros tintes emocionales y simbólicos y, por tanto, también comunicacionales. El paisaje en su condición de imagen y/o rostro del territorio acumula la esencia del mensaje implícito en el espacio, posicionándose, de este modo, como la gran metáfora comunicativa de la ciudad. En este sentido, el trabajo de comunicación específico con el intangible paisajístico, unido a la reciente explosión de las denominadas geografías emocionales, plantea una teoría del mensaje territorial basada en la unión de las variables geografía, paisaje, emoción y comunicación. Históricamente, de los estudios de paisaje se han ocupado los geógrafos, arquitectos, historiadores, sociólogos o ambientólogos, entre muchos otros, sin embargo, el paisaje se ha mantenido poco explorado desde la perspectiva de la comunicación. En este sentido, es notoria la proliferación de análisis que ponen el acento en el papel que desarrolla el territorio como mediador de procesos de comunicación o en el estudio de procesos de retroalimentación entre la sociedad y sus espacios (cognición y/o percepción). El actual mercadeo identitario con los lugares se concreta en la creciente producción de marcas territoriales, las cuales acumulan, en los últimos tiempos, un importante protagonismo.; The need to decode landscape meanings, the society- landscape interaction (intra- and inter-personal communication) and, more recently, the uses of landscape as a territorial sight linked to advertising communication, citymarketing or place branding (mass communication) highlights the study of landscape persuasion, which includes clear emotional, symbolic and, therefore, communicative aspects. The landscape, as a territory image or face, gathers the essence of the implicit message in the space, thus working as a great metaphor for city communication. Regarding the foregoing, specific communication research with intangible landscapes —together with the recent emergence of emotional geographies— suggests a new territorial message theory based on the union of geographical, landscape, emotional and communicational variables. Landscape has historically been studied by geographers, architects, historians or sociologists, among others researchers, but it has not been analysed from communicational viewpoints. In this sense, the proliferation of analyses highlighting the role played by the territory as a communication mediator in the interaction process between society and its spaces (cognition and/or perception) is also remarkable. Current sales of territorial identities lead to increases in the production of territory brands, which have gathered a noticeable relevance within the last years. 2009-09-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179542 Aproximaciones al estudio de la interacción individuo-paisaje a modo de evocación comunicativa intrapersonal (1a. parte) San Eugenio Vela, Jordi de El análisis de la interacción individuo-paisaje presenta numerosas perspectivas de estudio vinculadas a la generación e interpretación de simbolismos e imaginarios. La capacidad significante y/o de evocación comunicativa del paisaje encuentra, en la comunicación intrapersonal, una argumentación relevante en el proceso de construcción de un aparato teórico que permita estudiar el proceso de apropiación y vivencia del paisaje en términos de manifestación comunicativa. El despliegue de un aparato teórico que permita interpretar el mensaje del paisaje así como descodificar su discurso intangible, representa el objetivo principal de la investigación que se presenta a continuación.; The analysis of the individual-landscape interaction presents different perspectives of study related to the generation and interpretation of symbolisms and imaginary. The significant capability and/or of communicative evocation of the landscape finds, in the intrapersonal communication, a relevant argumentation in the process of construction of a theoretical device. This question allows to study the process of appropriation and experience of the landscape in terms of communicative action. The development of a theoretical device that allows to interpret the message of the landscape as well as to decode its intangible speech, represents the main aim of the research that appears next. 2009-07-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179541 Aproximaciones al estudio de la interacción individuo-paisaje a modo de evocacion comunicativa intrapersonal (2a. parte) San Eugenio Vela, Jordi de El análisis de la interacción individuo-paisaje presenta numerosas perspectivas de estudio vinculadas a la generación e interpretación de simbolismos e imaginarios. La capacidad significante y/o de evocación comunicativa del paisaje encuentra, en la comunicación intrapersonal, una argumentación relevante en el proceso de construcción de un aparato teórico que permita estudiar el proceso de apropiación y vivencia del paisaje en términos de manifestación comunicativa. El despliegue de un aparato teórico que permita interpretar el mensaje del paisaje así como descodificar su discurso intangible, representa el objetivo principal de la investigación que se presenta a continuación.; The analysis of the individual-landscape interaction presents different perspectives of study related to the generation and interpretation of symbolisms and imaginary. The significant capability and/or of communicative evocation of the landscape finds, in the intrapersonal communication, a relevant argumentation in the process of construction of a theoretical device. This question allows to study the process of appropriation and experience of the landscape in terms of communicative action. The development of a theoretical device that allows to interpret the message of the landscape as well as to decode its intangible speech, represents the main aim of the research that appears next. 2009-11-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179340 Les influències dels factors socials en l'ús de serveis formals Mateu Puig, Sílvia Objectiu: Aquest estudi pretén aportar coneixement sobre el model d’atenció que reben les persones de més de 79 anys dependents del municipi de Vic. Analitzar en quina mesura es fa ús dels serveis formals i quines variables influeixen en la utilització d’aquest. Mètode: Estudi retrospectiu, descriptiu i transversal. De metodologia quantitativa. La població d’estudi són aquelles persones de 80 i més anys de Vic que van sol·licitar la valoració de dependència entre els anys 2007-2010, amb un grau II o III de dependència reconegut i un Pla Individual d’Atenció validat i concedit per la Generalitat de Catalunya (n=453). Les dades provenen de registres de la Generalitat de Catalunya i de l’Àrea d’Afers Socials i Ciutadania de l’Ajuntament de Vic. Les variables dependents són la utilització de recursos formals (teleassitència, servei d’atenció domiciliària –públic i privat- , centre de dia, residència i prestacions econòmiques derivades de la llei de la dependència). El grau de dependència, el gènere, l’edat, l’estat civil, la convivència, el cuidador principal i el nivell de renda es van considerar variables independents. Resultats: El model d’atenció majoritari és el que complementa el suport informal amb el formal (62.3%). L’ús de recursos formals té un paper subsidiari (37.7%). La variable convivència influeix de forma significativa amb l’ús de serveis formals (p<0.001 en l’ús de TAS, el SAD públic i el SAD privat) . Conclusió: Els disseny de programes i criteris de provisió de serveis haurien de contemplar no només el grau de dependència sinó també variables més d’entorn com la convivència. No obstant, existeix encara poca evidència científica en aquesta línia, per això s’hauria de potenciar l’ investigació que permetés analitzar les variables de la funció social de forma més acurada. Paraules clau: Dependència, suport formal, suport informal.; Objective: This study aims to provide knowledge about de model of care given to dependent people older than 79 years in the city of Vic and also to analyze what extent is the use of formal services and which variables influence in their use. Method: Retrospective, descriptive and transversal study. Quantitative methodology. The study population consisted of individuals aged 80 years or more who lived in Vic and who requested the assessment of their dependence between the years 2007-2010 by the procedure provided by the law, with an official recognition of high or moderate dependence (Levels III and II), and also with a validated Individual Plan of Care (PIA) which is granted by the Catalan Autonomous Government (n= 453).The data come from records of the Catalan Autonomous Government and from the Area of Social Services and Citizenship of the city of Vic. The dependent variables are: Use of formal services ( telecare, home care –public and private provision-, day center, and economic benefits derived from the law of dependence).Degree of dependence, gender, marital status, living together, relationship with the primary caregiver, and income were considered independent variables. Results: The mainstream model of care is which complements the informal care with formal services (62.3%). The use of formal services has a minor (subsidiary) role (37.7%). For dependent elderly people living together with informal carers has a significant influence in the use of services (p<0.001 en use of telecare, home care – public and private-). Conclusion: Elderly attention programs and critera for provision services should take into account not only the level of dependence but also the environnement variables as the cohabitation is. However, there is a little scientific evidence in this area, and for his reason should be important to enhance research with the aim to improve knowledge about the relation between social function variables and the use of formal services. 2011-11-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179256 Escola i diversitat lingüística i cultural: desafiaments i oportunitats. El paper d'un Servei Educatiu de Zona com a agent d'innovació i canvi Martí Olivella, Josep Davant dels nous reptes educatius que planteja l’augment de la diversitat lingüística i cultural al conjunt del Sistema Educatiu Català, el present treball descriu els resultats i experiències obtinguts en les tres primeres fases d’un projecte de recerca centrat en la identificació d’indicadors vàlids que permetin dissenyar i implementar estratègies educatives inclusives adequades per atendre la diversitat lingüística i cultural present als nostres centres. La part central de la memòria descriu les primeres dades d’un estudi quantitatiu , realitzat en diferents moments del període d’escolarització (Pàrvuls 5 anys , segon i sisè de Primària i segon d’ESO) a quatre centres públics de Vilafranca del Penedès a finals del curs 2009-2010 , sobre el coneixement de català i de castellà i les possibles influències que en aquest hi juguen els factors de diversitat lingüística i cultural. El segon bloc d’aquest projecte presenta un seguit d’experiències i propostes d’assessorament centrades en el procés de sensibilització inicial sobre les implicacions educatives a nivell d’aula i de centre de la diversitat lingüística i cultural. També es presenta, com a annex final, un recull dels principals materials emprats en aquest procés d’intervenció en centre. A la part final del treball, s’hi desenvolupa una reflexió sobre les condicions que poden afavorir la implementació d’aquestes estratègies a nivell de centre i de sistema educatiu; i sobre el paper que , en aquests processos de canvi i millora educativa , hi podrien jugar els Serveis Educatius de Zona del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.; Faced with the new challenges that create the increase in cultural and linguistic diversity in the overall Catalan Educational System, this work describes the results and experiences obtained from the first three phases of a research project centred on the identification of valid indicators that allow for the design and implementation of inclusive educational strategies for the cultural and linguistic diversity. The central part of this report describes the initial data of a quantitative study - based on the results of the test given to four public schools of Vilafranca del Penedès at the end of 2009- 2010 term – on the knowledge of Catalan and Spanish at different times during the obligatory school period (Pre-school children to 5 years; second and sixth grades of Primary school and second of ESO (Secondary school) and an analysis of the possible influences which are played here by linguistic and cultural diversity. The second block of this project presents a summary of the practical experiences and proposals of counselling in the centres particularly based on the initial process of raising awareness on the educational implications at the classroom level and at the schools, of linguistic and cultural diversity. Also presented, as a final annex, is a summary of the principal materials used in this process of intervention in the schools. In the last part of the work, a consideration has been developed on the conditions which could favour the implementation of these strategies at the school and educational system level and also on the role which, in these processes of educational change and improvement, could be played by the Area Educational Services of the Catalan Department of Education. 2011-12-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179248 Anàlisi de l'etapa d'introducció del programa CA/AC a centres del Berritzegune de Guipúscoa Cañas Bravo, Ana Aquest estudi presenta els diferents àmbits d’actuació que composen el Programa CA/AC així com l’explicació de les etapes d’implementació d’aquest programa en la seva modalitat B. Aquesta modalitat ha estat aplicada en diversos centres escolars pertanyents als Berritzegunes (Serveis Educatius) de la província de Guipúscoa durant el curs 2010/11. A partir d’aquesta pràctica, s’ha realitzat l’anàlisi quantitativa de les diferents actuacions dels àmbits A i B de manera que se’n poden analitzar a partir de gràfics, quines han estat les freqüències i el grau d’aplicació de les dinàmiques i de les estructures cooperatives que conformen el programa aplicat.; This study is an examination of the diferent spheres of action that build the CA/AC Programme. Furthermore, the research explains the diferent stages of development of the form B of this Programme. The modality B has been implemented during the academic year 2010/11 in several schools belonging to Berritzegunes (Guipúzcoa). The practice provided data to make a quantitative analysis of spheres A and B. Likewise, frequency and degree of implementation of the cooperative dynamics composing the programme, can be analyzed with graphs. 2011-11-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179246 Atenció primària: una aproximació a l'experiència vital de l'educand com a element educatiu Coll Boada, Jordi La recerca Atenció Primària: una aproximació a l'experiència vital de l'educand com a element educatiu, posa de relleu la importància de l'experiència viscuda en un individu com a element motivador i capacitador de les pròpies expectatives personals, de les ganes de superació en el procés educatiu que s'està duent a terme entre l'educador o educadora i l'educand com a subjecte de l'experiència. El treball que presento vol ser una primera aproximació a un element tan important com és l'experiència vital de l'educand. Preguntes com quin paper juga l'experiència, el record, la posada en pràctica i la seva recuperació, sempre des d'un punt de vista educatiu i no terapèutic, són les que m'he plantejat en la recerca. Exploro com la recuperació d’allò que cadascú viu com a bon saber i posar-lo en pràctica de nou, pot ser un element facilitador en el procés educatiu. Reflexionar sobre unes accions ja realitzades és tornar-les a pensar des d'una memòria reflexiva, perquè no comencem de zero, sinó que comencem des d'aquella acció que en el seu moment ja ens va dur a un resultat positiu. Suposa aprendre a pensar millor, a utilitzar el pensament com un processador de la experiència i la informació. L’educador/a social, en aquesta relació, fa “de mirall” del propi educand, ajudant a sortir-se'n, acompanyant-lo en el recorregut de l'aprenentatge.; The research “the life experience as an educational tool in Social Services” emphasizes, the importance of the experience of each person. This process is taking place between an educator and each person as a subject of experience. Telling the live story is important to grow up of its own personal expectations and the desire to improve the educational process. This study aims to be a first approximation to the life experience of a participant. Questions such as what is the importance of experience, the memory, the implementation and recovery, always explained of an educational point of view and not of a therapeutic point of view. I investigated to find out what is inside of every single person. This knowledge would be a facilitator in the educational process. Reflecting about actions took place; means to reflect again about the actions because you do not start from the beginning again. We start from that action that brought us to a positive result. It involves learning to think better, to use thinking as a process of experience and information. The social educator, in this context, is mirroring the experiencing process of each person as a learning process, and support on their way of life. 2011-11-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179245 Fonaments i actuacions de lideratge sistèmic d'un equip de bàsquet professional i futures aplicacions Coma Bau, Jordi El treball de recerca “Fonaments i actuacions de lideratge sistèmic d’un equip de bàsquet professional i futures aplicacions” fa l’anàlisi d’una experiència real vinculada al món de l’esport professional. Es pretén donar a conèixer com l’estructuració del coneixement de l’entrenador pot afavorir el bon funcionament de l’equip. L’estructuració ens genera criteri i coherència a l’hora de prendre decisions.Es reconeix a l’entrenador com una persona treballadora, apassionada per la seva feina i en constant creixement individual. Valors com la humilitat, l’entusiasme, el compromís, la generositat i l’autoexigència es converteixen en adjectius fonamentals del nostre entrenador.L’estudi en l’autoconeixement en conceptes com lideratge, nivells neurològics, talent i motivació esdevenen el pal de paller en la construcció de l’equip. Un equip amb identitat pròpia, on el benefici pel bé comú (equip) està per sobre de tot, cooperatiu, compromès, i on la figura de l’entrenador intuïtiu amb coneixement influeix més per convenciment que per autoritat.El treball del dia a dia de l’entrenador i de l´equip es fonamenta en l’organització dels pilars de l’entrenador: flexibilitat, creixement de l’entrenador, equip, marges col·lectiu i individual són els motors del bon funcionament del col·lectiu. En el treball presentat, es destaca la importància de saber diferenciar, en el rendiment d’un equip, dues vessants: una més objectiva (tècnica, tàctica, estratègia i física) i l’altra on el factor humà és determinant. La investigació aprofundeix en aquest segon factor i el reconeix com a preferent. Per acabar es presenten tot un seguit d’actuacions utilitzades al llarg de la investigació amb la finalitat de generar, mantenir i millorar l’equip al mateix temps que es mostren diferents eines per tal d’optimitzar l’eficiència de les actuacions. La investigació pretén ser una experiència útil i enriquidora a l’hora d’estructurar el coneixement per tal de poder ser utilitzat en futures aplicacions.; The research project 'Basis and systemic leadership performances of a basketball team and future implementations' analyses a real experience related to the field of professional sport. It pretends to show how the coach's structural knowledge can benefit the team's performance. Having a good structuring of our knowledge enables us to have a good criteria as well as coherence at the time of taking decisions.The coach is known as a hard-working person, passionate about his job and in constant personal growth. Personal values like humility, enthusiasm, commitment, generosity and self-demand become fundamental characteristics of our coach.The study of self-knowledge in concepts like leadership, neurological levels, talent and motivation become the backbone of team formation. A team with its own identity, cooperative, commited and where common benefit (team) is the most important thing. The coach with his intuition and great knowledge has a big influence on the team due to his conviction rather than his authority.The daily work of the coach and the team is based upon the organization of the coach's pillars: flexibility, the coach's evolution, team, collective and individual sides are the basis for a good collective work.This project stresses the importance of distinguishing between the two sides of a team's performance: the first is more objective (technical, tactical, strategical and physical), in the second human factor is crucial.To conclude, a set of actions used along the investigation are presented. Their goal is to generate, keep and improve the team. Different tools are provided in order to optimise the performances efficiency. The research pretends to be a useful and enriching experience to structure knowledge in order to be used in future implementations. 2011-11-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179153 Estudi sobre el perfil de persones grans amb dependència del servei d'ajuda a domicili del Consell Comarcal d'Osona i el tipus de suport formal i informal Viñas Segalés, Núria The aim of this study is to determine the profile of dependent elderly people users of the home care services (SAD) of the regional council in Osona (Consell Comarcal d´Osona) , and the characteristics of formal and informal types of support they use. Methodology. An observational study of a transversal format has been carried out, with retrospective and descriptive purposes. The target population is 63 people (26 men and 37 women) included in the program of the regional SAD They have a recognized dependence grade approved by the law 39 /2006, December 14th , promoting the individual autonomy and care of elderly people in a dependent situation. The data were collected by social workers of basic social services, first with a home visit and followed by handed out questionnaires, specifically designed for this study, in order to obtain information on socio-demographic characteristics, and the type of support formal and informal. The obtained results on the SAD users are women in a 58.7% and a 41.3 % are men. The 84% of the total sampling are 80 years old and more, being the average age of 85.2 years old. 45% of them are married, 41% are widows and widowers and 14% are single. 54% are rated with severe dependence (grade II), 42.8% with high dependence (grade III). 86% live accompanied. 100% have an informal caregiver and a 95% of the times, the caregiver is a relative who in 73% of the cases the dedication time is permanent. The coverage of the SAD has an average of 4.27 hours per week and per user. The formal services most used are the technical (62%), also the assessment of an occupational therapist at home (57%) and the telecare service in a (56%). Conclusions. The SAD is used primarily for women in an advanced age and severe dependence. The informal assistance structures have an informal caregiver, being a member of the family mostly, living with the dependent, and mainly in a permanent dedication basis. The SAD has a varied intensity in each case. The formal support services complementary to the SAD, are largely used in all cases.; L’objectiu de l’estudi és conèixer el perfil de persones grans dependents que utilitzen el servei d’ajuda a domicili (SAD) del consell comarcal d’Osona i les característiques del tipus de suport formal i informal que utilitzen. Metodologia. S’ha realitzat un estudi observacional de disseny transversal i retrospectiu amb una finalitat descriptiva. La població d’estudi són les persones amb un grau de dependència reconegut a partir de la valoració que reconeix la llei 39/2006, 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, beneficiàries del programa del SAD comarcal, amb una mostra de 63 persones (26 homes i 37 dones). Les dades de l’estudi s’han recollit pels treballadors socials dels serveis socials bàsics a través d’una visita a domicili, i mitjançant una entrevista s’han passat els qüestionaris dissenyats pel treball per obtenir la informació referent a les característiques sociodemogràfiques, al tipus de suport formal i informal. Els resultats obtinguts sobre les persones que utilitzen el SAD, han estat d’un 58,7% dones i el 47,3% homes. L’edat mitja de les persones estudiades és de 85,2. El 84% tenen 80 anys i més. El 45% són casats, 41% viudos i el 14% solters. El 54% valorats amb una dependència severa (Grau II), el 42,8% amb gran dependència (Grau III). El 86% viuen acompanyats. El 100% disposen de cuidador informal. El 95% el cuidador és un familiar. La dedicació del cuidador en el 73% dels casos és permanent. La cobertura del SAD té una mitja de 4,27 hores setmanals per usuari. Els serveis formals més utilitzats són les ajudes tècniques (62%), la valoració a domicili del terapeuta ocupacional (57%), el servei de teleassistència (56%). Conclusions. El SAD és utilitzat majoritàriament per dones amb edat molt avançada i amb dependència severa. Les estructures de suport informal disposen totes d’un cuidador informal, majoritàriament un familiar que conviu amb la persona dependent, i principalment amb una dedicació permanent. El SAD té una intensitat molt variada en cada cas. Els serveis de suport formals complementaris al SAD, són molt utilitzats, sobretot les ajudes tècniques, el servei de valoració del terapeuta ocupacional i el servei de teleassistència. 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179125 D'alumnes a mestres: explorant records escolars de noves generacions de mestres. Una mirada qualitativa i de gènere Fatsini, Esther Aquest treball de recerca té la finalitat de conèixer com noves generacions de mestres van construint la seva identitat professional. Com que la recerca es situa a l’inici del seu pas per la formació inicial, el que es pretén analitzar són les concepcions i l’experiència prèvies que han tingut amb el món docent durant la seva trajectòria escolar. Es vol comprendre quines poden haver estat les motivacions que les han i els han portat realment a escollir la carrera de Mestres, quines expectatives tenen sobre la professió des de la vivència personal de ser testimonis d’una professió que ara volen convertir en la seva. El disseny respon a una investigació de caràcter exploratori i descriptiu i el mètode d’investigació s’ha basat en l’anàlisi de contingut de textos autobiogràfics elaborats en el context d’una assignatura de primer de Grau en les carreres de Mestres. La informació s’ha analitzat amb el programa d’anàlisi qualitativa Atlas.ti.; This research sets out to explore the processes by which new generations of teachers develop a sense of professional identity. Focussing on students in the early stages of their initial training, and analysis is made of the way in which they conceptualise the role of teachers. The aim is to identify the factors that led them to want to enter the profession, and their expectations of the job. This exploratory and descriptive investigation is based on a content analysis, using the Atlas.ti program, of autobiographical texts prepared by the students during the first year of their Teacher Training Degree course. 2011-11-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179119 Convergència mediàtica digital: el consum de continguts i l'ús de nous mitjans per dones a Catalunya Contreras, Ruth S. (Ruth Sophía); García Medina, Irene; González Romo, Zahaira; Massana Molera, Eulàlia; Navarro Güere, Héctor Des de fa 20 anys, el sector audiovisual viu una important transformació, tant de l’oferta com del consum, en el marc de la convergència digital. La convergència anuncia la coexistència dels nous mitjans digitals amb l’apogeu d’una cultura participativa, protagonitzada per comunitats d’usuaris amb una activitat quasi frenètica (Jenkins,2008). Noves modalitats de treball cooperatiu que permeten la creació i recreació grupal de continguts, i la creació de comunitats d’usuaris que utilitzen i reutilitzen les noves modalitats de serveis. En aquest context, augmenta la segmentació, la fragmentació i l’abonament dels usuaris (Tous, 2009), perquè la tipologia de les plataformes de continguts ha variat de manera significativa, s’han incorporat els dispositius mòbils i s’han diversificat i sofisticat les ofertes a Internet. 2011-09-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/178870 Estudi sobre la qualitat de vida de les persones amb demència ateses a la Unitat d'avaluació de deteriorament cognitiu de l'Hospital de la Santa Creu Casellas Castells, Montse OBJECTIU: determinar la qualitat de vida de les persones amb demència ateses en una unitat avaluadora de deteriorament cognitiu. MÈTODE: estudi descriptiu transversal amb una mostra consecutiva no probabilística, formada per 42 persones amb demència tipus Alzheimer lleu o moderada i els seus cuidadors. La Qualitat de Vida (QV) es va avaluar amb el qüestionari QoL-AD (Quality of Life Alzheimer’s Disease) en les versions per al pacient (QoL-ADp) i per al cuidador (QoL-ADc). RESULTATS: la mitjana de puntuació del QoL-ADp va ser de 35,38 punts (DE = 5,24) i del QoL-Adc, de 30,60 (DE 5,33). La diferència entre aquests resultats és significativa (p<0,001). Els pacients amb simptomatologia depressiva i els seus cuidadors van puntuar significativament més baix el QoL-AD (p<0,001). En les freqüències per ítems del QoL-ADp s’observa que: més del 75% van valorar com a bona/excel·lent les condicions de vida, família, matrimoni/relació estreta, vida social, situació financera i vida en general; el 61% valoraren bona/excel·lent la capacitat per realitzar tasques a casa; prop del 50% pensava que l’estat d’ànim, l’energia, la salut física, la capacitat per fer coses per diversió i la visió de si mateixos era dolenta/regular, i el 85,7% opinava que la seva memòria era dolenta/regular. CONCLUSIONS: els resultats obtinguts en el QoL-AD no difereixen dels obtinguts en altres investigacions. Suggereixen que les intervencions que genera l’avaluació de la QV en la pràctica clínica inclouen aspectes centrats pròpiament en la malaltia i aspectes vinculats amb les relacions socials.; OBJECTIVE: to determine the quality of life of people with dementia who attend a cognitive impairment assessment unit. METHODOLOGY: transversal descriptive study with a non-probabilistic consecutive sample of 42 people with mild or moderate Alzheimer-type dementia and their caregivers. Patient Quality of Life (QoL) was assessed using the patient and caregiver versions of the QoL-AD (Quality of Life Alzheimer’s Disease) questionnaire. RESULTS: the average QoL score obtained using the patient questionnaire (QoLADp) was 35.38 (SD = 5.24) while that given by their caregivers (QoL-ADc) was 30.6 (SD = 5.33). This difference is statistically significant (p<0.001). Patients presenting symptoms of depression and their caregivers scored QoL-AD significantly lower (p<0.001). Patient evaluation of the various items on questionnaire show that: more than 75% rated their living situation, family, marriage, friends, money and their life as a whole as good/excellent; 61% rated their ability to do chores around the house as good/excellent; almost 50% rated their mood, energy, physical health, ability to do things for fun and their view of themselves as a whole as poor/fair; and 85.7% regarded their memory as poor/fair. CONCLUSIONS: the results obtained here with the QoL-AD are very similar to those reported by other researchers. They suggest that any interventions arising out of the incorporation of Quality of Life assessment into clinical practice should take into account aspects related to the disease itself and to the patient’s social relations. KEY WORDS: Quality of Life, Alzheimer’s disease, Person-centred treatment. 2011-09-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172981 Centres diürns d'atenció a la gent gran: grau de satisfacció dels usuaris i familiars Serra Marsal, Elisenda Estudi descriptiu sobre els centres de dia i centres de serveis per a la gent gran, dos recursos que ofereixen atenció diürna, i sobre la satisfacció que comporta assistir a un o a l’altre. OBJECTIUS. Descriure i comparar dos models d’atenció diürna per a la gent gran, i els graus de satisfacció d’aquells que els utilitzen. MÈTODES. Estudi multicèntric descriptiu, de disseny és transversal. Portat a terme entre els mesos d’abril i juny de 2011, en set centres de serveis i un centre de dia, ha inclòs un total de 296 persones. S’ha fet una valoració del grau de satisfacció d’usuaris i familiars mitjançant una enquesta de disseny propi. RESULTATS. Els centres de dia, que es troben situats en zones urbanes, ofereixen un únic servei (servei d’estada), on el 41,94% de les persones tenen una elevada dependència. Els centres de serveis, que estan situats en zones rurals, ofereixen serveis d’estada, ambulatoris, tallers i atenció a domicili, i el 25,58% de les persones mostra una dependència elevada. El grau de satisfacció en els dos tipus de centres és elevada tant en famílies 87,63%, com en usuaris 96.5% . CONCLUSIÓ. Són dos models que tenen similituds, però ofereixen diferents tipus de serveis. Creats amb més de 15 anys de diferència, és possible que el centre de serveis acabi sent l’evolució natural del centre de dia.; This is a comparative research project focusing on Adult Daycare Centers and Adult Day Services, two resources that offer daycare for elderly and handicapped individuals, and also focusing on the satisfaction involved in attending one center or another. OBJECTIVES. Describing and comparing two models of Adult Daycare Centers and the degree of satisfaction of those who are using them. DESIGN. Multicentre descriptive research with a cross design. Conducted between April and June 2011, seven Adult Day Services and an Adult Daycare Center included a total of 296 people. There was an assessment about the degree of satisfaction that users and their families had by using a survey of our own design. METHODS. This research project used two assessment tools between April and June 2011; an enquiry, which describes the relationship between the community and users, and a satisfaction survey, which assesses the center’s staff, running and operation. RESULTS. Adult Daycare Centers, which are located in urban areas, offer a unique service (residential service), where there is a 41,94% of individuals with high dependency. Service Centers, which are located in rural areas, provide residential services, clinics, social and recreational activities and home care assistance, where the 25,58% of individuals show a very high dependency. The degree of satisfaction in these types of centers is high, both for families (87,63%) and users (96,5%). CONCLUSION. Both models have some similarities, but they offer different types of services. Created over 15 years ago, it is likely that the Adult Day Services Center ends up being the natural evolution of the Adult Daycare Centers. 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172980 Descripció de la tipologia d'usuaris derivats al servei de Teràpia Ocupacional Domiciliària a la comarca d'Osona: estudi descriptiu preliminar Villegas Subirana, Josep Maria Introducció Aquest treball, aborda l'atenció domiciliaria a les persones amb dependència des de la perspectiva de la teràpia ocupacional a la comarca d’Osona. Conèixer aquesta tipologia de persones i la seva problemàtica, ha de servir per adaptar les infraestructures d’aquests serveis a fi de donar millor resposta a les seves necessitats. Objectiu Descriure la tipologia d'usuaris que es deriven al servei de Teràpia Ocupacional Domiciliària a la comarca d'Osona Metodologia S'ha realitzat un estudi descriptiu preliminar d'una mostra (n=65) de usuaris de la base de dades del Banc D'ajudes Tècniques (BAT Osona) del Consell Comarcal d'Osona. En aquest estudi s'han analitzat les variables de sexe, edat, nivell funcional, diagnòstic, situació familiar, agents derivadors, motius de derivació i problemàtica principal detectada. Resultats S'indica un perfil femení de la mostra (72,09%), amb una mitjana d'edat de 74,41 anys. A nivell funcional, la mitjana de puntuació ha estat de 65 punts en l'Ìndex de Barthel, en persones amb patologia osteoarticular en el 18,60% dels casos. La situació familiar situa un perfil compartit de persones que viuen en família (41,86%) o soles (39,53%). En les derivacions al servei, el 58,13% dels casos es fa des dels Ajuntaments i per dificultats en el quarto de bany (46,51%). La problemàtica més detectada en aquests domicilis és la dificultat per l'accés a la banyera (67,40%). Conclusió Aquests resultats ens indiquen una clara tipologia de persones que s’han d’atendre i unes problemàtiques en la seva vivenda que provoquen serioses dificultats de desenvolupament funciona. Es precís, en futures investigacions acotar encara més aquets perfils i problemàtiques a fi de precisar les estratègies d’intervenció i optimitzar millor aquest tipus de recursos.; Introduction This study examines home care for dependent people from the perspective of occupational therapy in Osona. Aim Describe the type of users that are derived from the Occupational Therapy service to Domiciliary -Osona- Metodology We have conducted a preliminar descriptive study of a sample of users of the database of Bank Technical Assistance(BATOsona)-Osona District Council-. This study analyzed the variables of sex, age, functional status, diagnosis, family situation,bypass agents,reasons for referral and the main problems detected. Results Profile indicated a female sample (72.09%), with an average age of 74.41 years. Atfunctional level, the average score was 65 points in the Barthel Index in people with bone and joint disease in 18.60% of cases. The family situation places a shared profile of people livingwith the family (41.86%) or alone (39.53%). In the referrals to the service, the 58.13% of the cases is from the Councils and difficulties in the bathroom (46.51%). The problem also detected in these homes is the difficulty of access to the bath (67.40%). Conclusion These results indicate a clear type of people who have to attend and some problems in your home causing serious difficulties for development works. The precise, narrowed further in future research these profiles and problems in order to clarify the best strategies for intervention and optimize these resources. 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172979 Experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d'un familiar vell amb demència des de fa més de quatre anys Sadurní Bassols, Cinta El treball que es presenta vol respondre la pregunta de quina és l’experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d’un familiar vell amb demència des de fa més de 4 anys. Després de plantejar les hipòtesis de partida, es defineixen els objectius generals i específics i s’expliquen l’interès, la justificació, la rellevància i l’aportació d’aquest estudi. En l’apartat corresponent a l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després de fer una revisió bibliogràfica, es descriuen els elements que formen part d’aquesta temàtica: perfils dels receptors de cures i de les cuidadores, significat de tenir cura, vida quotidiana i qualitat de vida i descripció del model conceptual de Virginia Henderson. En el capítol següent s’exposen la metodologia, el paradigma i el mètode d’investigació utilitzats en aquest treball, així com les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs. A partir d’aquí s’exposen els resultats en funció dels objectius plantejats. En la discussió, s’analitzen i s’interpreten les dades obtingudes i es contraposen amb altres estudis, a més de fer-se una reflexió personal sobre els aprenentatges adquirits i una proposta de línies de treball futures. A continuació s’exposen unes conclusions per resumir la informació obtinguda. En la secció de referències bibliogràfiques es detallen les fonts consultades, i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat, així com el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.; This work wants to answer the question: What is the experience of the main informal caregivers who take care of old people relatives with dementia since more than four years? After planting the initial hypothesis, the specific objectives are defined and the interest, justification, relevance and contribution of this research are explained. 4 In the corresponding part about the question of status of the conceptual basis and after a bibliographic checking, the elements that form this thematic are described: profiles of caregivers and care-receivers, the meaning of taking care, everyday life, quality life and the description of the Virginia Hendenson’s conceptual model. The following chapter outlines the methodology, paradigm and research method used in this work as well as the basis of the content analysis matrix and the speech. From this point the results based on posed objectives are raised. In the discussion, the obtained data are analysed and interpreted and they are offset to other researches apart from making a personal reflection about the acquired learning and a proposal of future ways of working. Following there are some conclusions to summarise the obtained information, in the bibliographic section of references we mention the consulted sources and in the annexes there are the interview model and the matrices for data analysis, the informed consent form, as well as the highlighted points of the interviews and the assay of them. 2011-09-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172978 Envelliment actiu: el paper del psicogerontòleg. Contribucions de l' educació emocional Lladó Costa, Maria Teresa Aquest treball es basa en les pràctiques realitzades dins del marc del Màster en Envelliment Actiu de la Universitat de Vic. L’objectiu d’aquestes pràctiques era doble: per una banda, aprofundir en el coneixement del rol del psicogerontòleg en un centre sociosanitari d’atenció a la gent gran i, per l’altra, elaborar, aplicar i avaluar una intervenció per fomentar l’envelliment actiu. És a dir, es pretenia donar cobertura a les dues grans àrees d’intervenció a les quals ha de fer front el psicogerontòleg en l’actualitat, com veurem més endavant, i que són: l’atenció a la dependència i la promoció de l’envelliment actiu, tenint en compte que aquesta darrera suposa la prevenció de la malaltia i la discapacitat i la maximització del benestar i la qualitat de vida en la vellesa. 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172975 Estratègies de cura i presa de decisions en persones grans amb dependència ingressades en una unitat geriàtrica d'atenció intermèdia : estudi descriptiu Guinovart Garriga, Carme Aquest estudi té com objectiu observar les relacions entre les estratègies de cura (formal, informal, mixta) que fan servir els cuidadors de persones grans dependents, la seva situació social i les seves motivacions per la decisió respecte a com fan la cura. L’estat del tema destaca el predomini de les cures informals sobre les formals en els models de benestar mediterranis i la rellevància de la interacció entre factors personals socioculturals i les polítiques socials en la presa de decisions individuals sobre la cura de la dependència. La llei de la dependència, de recent implementació a l’Estat espanyol, ha universalitzat l’accés als recursos formals, creant un nou paradigma d’interacció cuidadors-recursos. Es tracta d’un estudi observacional, transversal, descriptiu de tipus mixt quantitatiu/qualitatiu realitzat a partir d’entrevistes individuals als cuidadors de dependents ingressats en una unitat geriàtrica d’atenció intermèdia. Es recullen dades sobre el context sociofamiliar, l’estratègia de cura, l’autopercepció i les motivacions. Els resultats mostren que els cuidadors combinen prestacions econòmiques i serveis (públics i privats) per adaptar al màxim l’estratègia a les condicions del dependent i a les seves pròpies. Tenen la convicció generalitzada que l’atenció cal fer-la al domicili per motius de reciprocitat i respecte a la persona cuidada. El pas a l’atenció residencial és una decisió molt difícil pels cuidadors. La implantació de la llei de la dependència ha normalitzat la relació entre cuidadors i recursos formals, però la burocratització i la insuficiència de l’oferta de serveis no afavoreixen canvis substancials en la provisió de l’ajut, que continua essent majoritàriament informal. La millora en la percepció de continuïtat d’atenció entre el domicili i la residència, i també en la gestió i l’oferta de serveis formals públics es presenten com a reptes de treball importants al nostre país.; The main aim of this research is to observe the relationship between strategies of care (formal, informal, mixed) used by familiar caregivers of dependent elderly, their social situation and their motivations for the decision taken in this regard. The state of the art highlights the predominance of informal care in the Welfare Mediterranean Models and the relevance of the interaction between personal social-cultural factors, and social policies in individual decisions about care of dependent elderly people. The law of dependence, recently adopted in Spain, recognized the universal access to formal services, creating a new stage of interaction between caregivers and public social services. This is an observational, cross-sectional, and descriptive study which combines quantitative and qualitative methodology. Interviews were conducted with caregivers of elderly dependent hospitalized in a geriatric intermediate care unit. Data were collected about socio-family characteristics, strategies of care, self-perception, and reasons for decisions of carers. The results show that caregivers combine economic benefits with public and private social services in order to adapt strategies of care to the individual needs of the dependent and their own. Their initial widespread belief is that attention must be done at home for reasons of reciprocity and respect for the cared person. The transition to residential care is a very difficult decision for them. The implementation of the law of dependence has normalized the relation between caregivers and formal home services, but bureaucracy and lack of supply of services does not facilitate major changes in the provision of care that remains mostly informal. Improvement in caregivers perceptions about the continuity between home and residential care and also in the management and delivery of formal public services are presented as important aspects of future work in our country. 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172955 L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques Gorchs Font, Núria La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.; Death and dying are frequent among the elders, and also in the health, sociohealth, and social resources mainly looking after old persons. Even being a natural process in our lifetime, death and dying still cause reject, frightening, anxiety, and sadness in our cultural and social context. In this context, the nursing students are especially vulnerable to death experiences, as members of society, and also because during their training process are in close contact with dying patients and their families. In the first period of practical clinical training, nursing students need to face previously unknown experiences to them, as the relationship conflicts within the teams and insecurity about their competences to face complex needs of patients. Nevertheless, the most stressful impact is due to the end of life care. Additionally, some of these students could have personal-familiar experiences of death and dying that could influence their response. Facing a difficult experience, stress is a component which can turn up the response, activating the adjustment mechanisms, which empower he’s or her resources, and facilitate the emotional response to stress, added to external support. The further responses to stressful experiences depend on the lessons acquired previously, ranging from more or less conscious and intentional processes. This survey is oriented to identify and understand which components and factors can determine the response of nursing students sharing dying processes of geriatric terminal patients attended in socio-health centers. We have designed and conducted a descriptive-quantitative transversal study to explore and describe the frequency and some psychosocial characteristics of the impact on the experience of looking after dying patients by nursing students in their first period of care practicum. The sample consists in 65 nursing students, most of them are female between 18- 29 years old -90%-. The results show that 80% of students have suffered death of a significant close person and, among these, 25% have experienced complicated bereavement. 83% of the students had a death experience in their practicum in socio-health centers. In near half of cases, the experience has been felt as a natural and enriching experience. The most stressful factors are related to the reactions of relatives, the suffering around patients and families, some symptoms of patients, and their own individual emotional response. The factors considered more helpful were own emotional management, the need of training about counseling, communication, symptom control and empathy to look after patients and families, and the need of being informed, oriented, and supported during the process of care. Some additional results show that the students are more worried and frightened by the death of a beloved person than by their owns death, and although half had not chosen the first option as geriatric clinical practice, most of the group studied would recommend having lived the experience to other students. Some of the conclusions and practical recommendations after this study suggest that the emotional personal training and the information and training on end of life care will be useful prior to the practicum, and also the of support from tutors and senior reference nurses in their practicum. The development of personal, palliative and bereavement care training and support strategies could be implemented and evaluated as further steps. 2011-09-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172952 Factors de creixement autòlegs aplicats a les ferides cròniques amb evolució tòrpida Ferrer Solà, Marta Les ferides cròniques, especialment les de lenta curació, suposen una carga important pels pacients i pels sistemes de salut. És imprescindible investigar en nous tractaments que redueixin el temps de curació d‟aquestes ferides. L‟objectiu d‟aquest projecte, és avaluar l‟eficàcia dels factors de creixement, obtinguts de plasma ric en plaquetes, en la curació o millora de les ferides cròniques. El projecte s‟ha dissenyat com un estudi d‟una sèrie de casos que compara el tractament convencional amb el tractament amb factors de creixement. La variable resultats és la curació o la disminució del àrea de l‟úlcera. El projecte pretén avaluar uns quants pacients consecutius atesos en l‟ unitat de ferides cròniques del nostre hospital. Els subjectes del estudi han de presentar una ferida de més de 3 mesos d‟evolució nul·la o escassa resposta als tractaments habituals. La tècnica de obtenció dels factors de creixement plaquetar no és complexa i es pot realitzar en l‟entorn d‟un hospital de dia. No s‟han comunicat en la literatura efectes secundaris majors de l‟aplicació dels factors de creixement en ferides cròniques.; Chronic wounds, especially those of slow healing, are a major burden for patients and health systems. It is essential to investigate on new treatments that reduce the healing time of these injuries. The aim of this project is to evaluate the effectiveness of growth factors derived from platelet-rich plasma, on the improvement or healing of chronic wounds. The project is designed as an case series study in which conventional treatment is compared with growth factors treatment. The outcome variable is the healing or decrease in ulcer area. In the project we evaluate several consecutive patients treated in the chronic wound unit of our hospital. Study subjects must be affected by chronic wound for a minimum period of 3 months with any or a poor response to common treatment. The technique procedure to obtain platelet growth factors is not complex and can be performed in a Day Hospital setting. In medical journals there is not reported any side effects concerning the application of growth factors in chronic wounds compared to those of the conventional treatment. 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172938 La Importància de la competències emocionals en la gent gran Duran Borrras, Maria Teresa Aquesta Memòria recull les pràctiques realitzades dins del marc del Màster en Envelliment Actiu a dues institucions: al Casal de Gent Gran Mn. Guiteras de Vic i a l’Hospital sociosanitari Sant Jaume de Manlleu. A la primera institució, es va dissenyar, elaborar, aplicar i avaluar, de forma conjunta amb la M. Teresa Lladó (una altra psicòloga companya del Màster) una intervenció en l’àmbit de la gent gran. L’actuació consistia en un taller de deu sessions de competències socioemocionals adreçat a la gent gran. A la segona institució, l’Hospital de Manlleu, les pràctiques van ser de caràcter individual i van consistir en el seguiment de la figura del psicòleg del centre sociosanitari per copsar les diverses funcions que realitza. 2011-01-01T00:00:00Z