S’han estudiat els principals factors que condicionen la germinació de les llavors de la mala herba Digitaria sanguinalis (forcadella): el paper de les cobertes de la llavor en l’estat de latència i els requeriments tèrmics i lumínics per a la germinació. 1) Les llavors d’aquesta espècie recentment dispersades són latents. L’extracció de glumes i glumel•les millora la capacitat de germinació. El percentatge de germinació és gairebé del 100% si, a més, es danya el pericarp. L’aplicació d’un extracte etílic de glumes i glumel•les causa un retard en la germinació. Això suggereix la possibilitat que hi hagi substàncies inhibidores de la germinació presents en les glumes i glumel•les de les espiguetes de D. sanguinalis. Tractaments d’escarificació amb substàncies químiques com el NaOCl i l’H2O2 augmenten la capacitat de germinació i trenquen l’estat de latència de les cariòpsides. Els resultats suggereixen que hi ha un paper tant de les glumes i glumel•les (presència de substàncies inhibidores) com del pericarp (impermeabilitat al pas d’algunes substàncies). Cal contrastar totes dues hipòtesis en posteriors estudis. 2) Les llavors de D. sanguinalis germinen entre 10 i 42 ºC. La llum estimula la germinació d’aquesta espècie. El màxim percentatge de germinació s’assoleix en temperatures alternants de 20/30 ºC, tant en condicions de llum com de foscor. En condicions de temperatura constants, el màxim percentatge de germinació s’aconsegueix a 30 ºC, però la taxa de germinació és màxima als 28 ºC. Les temperatures òptima i base es troben entre 28 i 30 ºC i entre 9 i 11,5 ºC, respectivament. Les diferències amb els resultats presentats per altres autors poden ser degudes al mètode utilitzat o a diferències genètiques entre diferents poblacions.