El Pla de Palau deu el seu nom a una configuració d'epais i edificacions que han qualificat històricament aquesta zona del port de Barcelona com a un dels centres comercials i polítics més rellevants de la ciutat.(veieu procés de configuració històric) Actualment ha perdut la seva component de front litoral amb la que s'associava la presència de les llotges, edificis administratius i de govern, degut a l'aparició del barri de la Barceloneta,nescut de l'espai ocupat pel progressiu creixement del port. El Pla de Palau va començar a perdre les seves característiques geomètriques amb el tall produït pel passeig d'Isabel II-Avgda. del Marquès de l'Argentera (el canvi de nom es produeix a partir del Pla) i amb l'aparició de construccions que trencaven la continuitat del seu perímetre interior (la planta-terrassa de l'hotel). Sembla, però, que hi ha cert reconeixement per part de l'administració (ajuntament) d'aquesta configuració de l'espai històric si atenem en l'alineació urbanísica a la que és sotmès el solar en el que Sacyr Vallehermoso està construïnt un complexe d'habitatges, ja que manté la línia de façana del Palau de Govern. Malgrat aquest petit gest administratiu, l'hotel entra dins la qualificació 15 (ZONES DE CONSERVACIÓ DE L'ESTRUCTURA URBANA EDIFICATÒRIA ), quedant aquesta primera intenció d'alineació diluïda en la conservació d'un element (la planta-terrassa de l'hotel) que, realment no té massa sentit en el conjunt històric del Pla de Palau i que donaria més força al conjunt alineant-se també amb la Delegació. La proposta va més enllà d'aquests primers tímids passos encetats per l'administració i potencia la recuperació de l'espai original del Pla de Palau com a fet patrimonial,amb una reforma del vial (veieu esquema de proposta de canvi de viabilitat i alineació) i l'aparició d'una nova edificació a partir de la transformació -ampliació- d'una de les existents, l'actual Facultat de Nàutica, construïda amb motiu de l'Exposició Universal que es va realitzar a Barcelona el 1929 pels arquitectes Adolf FLorensa i Josep Vilaseca. Aquesta nova construcció-reforma complementa el programa d'activitats culturals i comercials de la zona i , a més, reestableix la relació amb el barri de la Barceloneta , trencada en part pel potent vial rodat dels accessos a Rondes i en part pel propi edifici de la Facultat. L'edificació a tractar (5) és de factura neoclàssica-noucentista per tal de lligar-se estilística-ment amb les edificacions veïnes més significatives (veieu quadre d'usos i edificacions singulars) i simbolitza una Porta de Mar, tot enclavant-se en la posició de l'antiga muralla que separava el port de la ciutat. Actualment aquesta edificació tanca una plaça conformada pels porxos d'en Xifré (7 portes), la Delegació del Govern i per un punt de caràcter monumental que marca el canvi de nom entre el passeig d'Isabel II i l'Avgda. del Marquès de l'Argentera i que es troba sobre l'eix de simetria de la plaça de pseudoplàtans centenaris i la Facultat. La façana principal d'aquesta edificació es troba, precisament i lògica (en el seu moment) a la banda d'aquesta plaça, deixant el barri de la Barceloneta a l'esquena, el qual queda totalment despenjat del conjunt . El projecte contempla aquests fets amb el creixement d'una nova edificació a la banda lateral de l'existent més desfavorida a nivell d'activitat comercial. És aquí on es presenta la seva nova façana més extensa i en la que es podrà apreciar el flux de circulació produït per l'accés a l'edifici i la seva activitat en planta. Una activitat que es veurà potenciada per la formació d'una nova plaça-entrada a la part posterior de l'actual Facultat amb petits espais comercials i de lleure que, a més, reben una nova sortida de la línia 4 del metro, les parades del bus i el flux de vianants que es produirà a través de la plaça recuperada del Pla de Palau.