Els Repositoris Institucionals suposen un element nou en l'entorn universitari pel que fa a la comunicació científica i a la presència digital de la producció de les universitats. Però l'entorn digital evoluciona molt ràpidament, així com els diferents agents implicats en la publicació científica. El canvi més important en la comunicació web que s'ha donat en els últims anys ha estat l'aparició dels serveis englobats sota l'etiqueta Web 2.0 en què s'inclouen diferents serveis per compartir enllaços, objectes digitals, gestionar relacions socials, reutilitzar informació, etc. Algunes publicacions científiques ja estan oferint aquest tipus de serveis. El present treball analitza el grau d'implantació d'aquest tipus de serveis en l'àmbit dels dipòsits institucionals espanyols. Per això en primer lloc s'identifiquen els tipus de serveis considerats 2.0 i que poden ser d'utilitat per a la comunicació científica. En segon lloc es comptabilitza quines d'aquestes possibilitats son ofertes pels repositoris i per últim s'analitzen els resultats per a comprovar les accions realitzades i identificar les possibles línies de millora.

Los Repositorios Institucionales suponen un elemento novedoso en el entorno universitario en cuanto a la comunicación científica y a la presencia digital de la producción de las universidades. Pero el entorno digital evoluciona muy rápidamente y los distintos agentes implicados en la publicación científica. El cambio más importante en la comunicación web que se ha dado en los últimos años ha sido la aparición de los servicios englobados bajo la etiqueta Web 2.0 y donde se incluyen distintos servicios para compartir enlaces, objetos digitales, gestionar relaciones sociales, reutilizar información, etc. Algunas publicaciones científicas ya están ofreciendo este tipo de servicios. El presente trabajo analiza el grado de implantación de este tipo de servicios en el ámbito de los repositorios institucionales españoles. Para ello en primer lugar se identifican los tipos de servicios considerados 2.0 y que pueden ser de utilidad para la comunicación científica. En segundo lugar se contabiliza cuales de estas posibilidades son ofrecidas por los repositorios y por último se analiza los resultados para comprobar las acciones realizadas e identificar las posibles líneas de mejora.

Institutional Repositories are a new element in the university environment in terms of scientific communication and digital presence of the production of the universities. But the quickly evolving digital environment, as well as the various actors involved in scientific publication. The most significant change in web communication in recent years has been the emergence of services subsumed under the label Web 2.0 that includes various link sharing services, digital objects, managing relationships, information reuse, etc. Some scientific journals are already offering such services. This study analyzes the degree of implementation of such services in the field of Spanish institutional repositories. Firstly, the types of services considered 2.0 are identified and it's analysed if these can be useful for scientific communication. Secondly, it's analyzed which of these possibilities are offered by the repositories. Finally, the results for the actions taken are discussed and possible lines of improvement are identified.