Aquest treball pretén esbrinar fins a quin punt se segueixen els criteris teòrics establerts pels autors catalans del Renaixement en la literatura catalana de ficció del segle XVI. Per examinar l'adequació als models proposats pels humanistes he triat una obra anònima de caràcter paròdic escrita en forma d'epístoles entre dos llauradors de l'Horta de València, Les estil·lades y amoroses lletres trameses per Berthomeu Sirlot a la sua senyora, y per ella a ell. El procediment de treball consistirà a analitzar com els teòrics del Renaixement de l'àrea catalanoparlant van interpretar i assimilar en la seva obra alguns dels conceptes més importants de les poètiques i les retòriques dels clàssics grecs i llatins (els principis d'imitació, decòrum, harmonia i ordre), en aquest cas Aristòtil i Horaci, i si l'autor anònim de Les estil·lades y amoroses lletres els va tenir en compte a l'hora de compondre la seva obra. A la vegada, en tractar-se d'una paròdia satírica amb clara voluntat humorística, aquesta anàlisi també pot donar compte de quina opinió tenien els intel·lectuals catalans del Renaixement sobre la ficció i l'humor.

Este trabajo pretende averiguar hasta qué punto se siguen los criterios teóricos establecidos por los autores catalanes del Renacimiento en la literatura catalana de ficción del siglo XVI. Para examinar la adecuación a los modelos propuestos por los humanistas he elegido una obra anónima de carácter paródico escrita en forma de epístolas entre dos labradores de la Huerta de Valencia, Les estil·lades y amoroses lletres trameses per Berthomeu Sirlot a la sua senyora, y per ella a ell (Las cristalinas y amorosas letras enviadas por Berthomeu Sirlot a su señora, y por ella a él). El procedimiento de trabajo consistirá en analizar cómo los teóricos del Renacimiento del área catalanoparlante interpretaron y asimilaron en su obra algunos de los conceptos más importantes de las poéticas y las retóricas de los clásicos griegos y latinos (los principios de imitación, decoro, armonía y orden), en este caso Aristóteles y Horacio, y si el autor anónimo de Las cristalinas y amorosas letras los tuvo en cuenta a la hora de componer su obra. A su vez, al tratarse de una parodia satírica con clara voluntad humorística, este análisis también puede dar cuenta de qué opinión tenían los intelectuales catalanes del Renacimiento sobre la ficción y el humor.

This paper seeks to ascertain to what extent are the theoretical criteria established by the Catalan artists of the Renaissance in the Catalan fiction literature of the sixteenth-century. To examine the adequacy of the models proposed by the humanists I have chosen a parody of an anonymous work written in the form of letters between two farmers in the Valencian fruit belt, Les estil·lades y amoroses lletres trameses per Berthomeu Sirlot a la sua senyora, y per ella a ell (The crystalline and loving letters sent by Berthomeu Sirlot to his lady, and the ones sent by her to him). The working procedure is to analyze how the Catalan-speaking Renaissance theorists interpreted and assimilated in his work some of the most important concepts of poetics and rhetoric of the Greek and Latin classics (the principles of imitation, decorum, harmony and order), in this case Aristotle and Horace, and if the anonymous author of The crystalline and loving letters took them into account when composing his work. In turn, as it is a satirical parody with a humorous intention, this analysis also can account for what view Catalan intellectuals had of the Renaissance on the fiction and humor.