Els requeriments que la tecnologia moderna exigeix actualment als components en sectors com l’aeronàutica i l’automoció, juntament amb les especificacions medioambientals cada cop més restrictives associades als mateixos (ISO-14000 i 2000-53-CE), esta portant en els últims anys a la indústria del tractament de superfícies metàl·liques, a realitzar grans esforços encaminats a la recerca d’alternatives ecològicament acceptables a les tecnologies del cromat dur electrolític. En aquest sentit, existeixen múltiples línies d’investigació orientades a la substitució d’aquestes tecnologies, essent la tecnologia HVOF l’avaluada en aquest treball. L’objectiu principal d’aquest projecte és l’estudi de la viabilitat funcional dels recobriments durs del tipus CrC-NiCr y WC-Co, deposats per tècniques HVOF sobre un material base d’acer 1.2738, a fi i efecte d’optimitzar les propietats tribològiques del material base així com el comportament en servei dels components recoberts, per tal d’avaluar la possible substitució dels recobriments tradicionals de crom dur electrolític. En pro de la realització d’aquest estudi s’han efectuat tota una sèrie d’assaigs experimentals encaminats a la mesura de diferents propietats com ara la microduresa “Ultramicroduròmetre FISHERSCOPE H- 100”, adherència “Duròmetre EMCO TEST M4U-025”, coeficient de fricció i velocitat de desgast “Tribometre Pin-on-Disk CSEM”, rugositat “TAYLOR-HOBSON Rugosimeter- Perfilometer", espessor de capa i porositat “Equip d’anàlisi d’imatges LEICA”, resistència a la corrosió “Cambra de Boira Salina” i microestructura “Microscopi electrònic JEOL 5600”; amb els resultats dels quals s’obtindrà una idea aproximada de la viabilitat, eficàcia i funcionalitat d’aquests recobriments sobre el material base emprat així com de l’avaluació real d’aquesta tècnica com a alternativa viable als recobriments de Cr-Electrolític. L’anàlisi dels resultats obtinguts en els assaigs experimentals han confirmat el veritable potencial dels recobriments HVOF com a alternativa viable al crom dur electrolític. Ha quedat demostrada la influència del tamany de partícula projectada sobre les propietats finals d’aquests recobriments; experimentant augments de duresa, densitat i resistència a la corrosió, així com la disminució de rugositat, coeficient de fricció, porositat i velocitat de desgast, a mesura que disminueix el tamany inicial de partícula projectada.