|
Abstract:
|
L’objectiu de la memòria és l’estudi de les conseqüències a nivell de sostenibilitat que
suposaria substituir la producció d’un dels sis batchs que es realitzen en una planta
discontínua d’hidrogenació d’oli de gira-sol per una nova planta d’hidrogenació supercrítica
de la mateixa capacitat de producció.
La planta actual té una capacitat de 76440 tones l’any, és a dir, cada batch produeix 12740
tones l’any. La nova planta contínua supercrítica tindrà una capacitat similar, i així es podran
comparar les incidències dels consums de matèries primeres, aigua, energia, toxicitat,
contaminació i seguretat d’ambdós processos.
Per tant, la idea és veure quins són els resultats obtinguts, tant pel que fa a la producció d’oli
com a la ecoeficiència del procés, per a poder estudiar la viabilitat del canvi.
Els resultats demostren que el procés supercrític genera menys emissions de gasos d’efecte
hivernacle i és menys tòxic, però la inversió inicial de la planta es recuperaria al cap de 7
anys i no al cap de 3, com en el cas del seu equivalent en batch.
Com a conclusió final de l’estudi, és viable incorporar la nova planta contínua supercrítica
substituïnt la producció d’un dels batchos de la nostra planta discontínua sempre que la nova
planta compleixi totes les normatives de seguretat requerides i tinguem molt clar el propòsit
de portar a terme un procés més sostenible a nivell mediambiental, però menys rentable. |
