|
Abstract:
|
La millora i optimització de processos, des del punt de vista econòmic, del producte, de la seguretat i salut laboral o del termini de lliurament, entre d’altres, és sens dubte una pràctica indispensable i constant en qualsevol organització que vulgui mantenir la seva competitivitat.
Dintre d’aquesta bona pràctica, la gestió del coneixement juga un paper preferent. Poder disposar de l’evolució del procés, de les alternatives avaluades i descartades en etapes
anteriors o de les dificultats detectades en la implantació de millores, constitueix una informació de gran utilitat i necessària per aconseguir l’èxit tant en termes dels objectius
plantejats com de termini.
En aquest projecte es presenta un exemple aplicat en l’àmbit de la construcció, més concretament en el control de qualitat i la caracterització d’un material que cada vegada té un major ús en l’àmbit de la edificació, el formigó reforçat amb fibres (FRF).
La incorporació de fibres dins la matriu fràgil de formigó proporciona al material una certa
capacitat de poder resistir tensions de tracció una vegada ha fissurat. Aquesta propietat conjuntament amb d’altres, com per exemple la resistència a impacte o la durabilitat, fan del
FRF un material molt atractiu en la construcció industrial.
A l’actualitat, el control en obra del FRF es realitza mitjançant un assaig a flexotracció d’una proveta prismàtica de 32 kg de pes, essent necessari dos operaris per a la seva manipulació.
Aquest assaig també requereix d’un equipament sofisticat per a la seva execució, amb repercussions de cost, i els resultats obtinguts tenen una dispersió molt alta. Aquesta poca
fiabilitat dóna com a conseqüència la no consideració de la capacitat a tracció del FRF en el càlcul estructural, no permetent una major optimització de l’ús de les fibres, el que suposa
una barrera a la seva introducció.
En aquest projecte es proposa un nou procediment d’assaig, batejat pel professor Antonio
Aguado del Departament d’Enginyeria de la Construcció de la Universitat Politècnica de
Catalunya com assaig Barcelona (BCN), que pretén ser una alternativa a les metodologies
utilitzades a l’actualitat pel control i caracterització del FRF. Aquest assaig s’ha definit i adaptat a partir d’un procediment per a la caracterització de la resistència a tracció del formigó, l’assaig de doble punxonament, que havia quedat en l’oblit per ser poc competitiu
respecte a les metodologies existents.
A més a més de justificar el seu ús, tant des del punt de vista de la seva viabilitat tècnica com econòmica, en el projecte es concreta i defineix el procediment d’assaig i s’inclou una
proposta per a la seva aplicació en el control de qualitat del FRF a utilitzar en la construcció
d’un edifici industrial. |
