La problemàtica de la indústria en general, i de la indústria química en particular, pel que fa ala gestió i la planificació dels accidents greus, s’inicià arran d’una sèrie d’incidents greusocorreguts en la dècada dels anys setanta.Dins aquest camp, les emissions i la formació de núvols tòxics estan considerats com elsque presenten una major perillositat en quant a les seves conseqüències sobre les personesi el medi ambient. Aquesta gravetat ve determinada pel nivell de toxicitat de les substànciesinvolucrades i per la persistència i l’abast dels núvols tòxics.Numèricament, la perillositat d’una substància es mesura a través dels seus índexs detoxicitat. La resposta a l’exposició d’aquesta substància, en canvi, es mesura mitjançant elsnivells d’afectació proporcionats per la funció Probit de vulnerabilitat.L’objectiu d’aquest estudi és determinar el nivell de correspondència entre toxicitat ivulnerabilitat a letalitat, a través de l’anàlisi gràfica de 100 substàncies químiques d’interès. Perpròpia definició dels índexs, aquests han d’estar en tot moment per sota els nivells deletalitat. Tanmateix, s’observa que en un 50% dels casos considerats aquesta regla generald’obligat compliment no se segueix.Per tal de corregir aquestes deficiències, es proposa un mètode per tal d’adaptar les funcionsde vulnerabilitat de Probit i fer congruents els abastos letals amb els abastos de toxicitataguda utilitzats en la planificació de zones de risc. El mètode, obtingut per anàlisi estadística,corregeix el paràmetre a de Probit mitjançant un factor multiplicador acompanyat d’un certmarge d’error.Finalment, i per tal de comprovar com afecta la correcció proposada a la realitat, s’adjuntenun parell de casos pràctics en què s’aplica, per a l’òxid d’etilè i el furfural, el mètode decorrecció proposat i se n’evaluen les conseqüències letals sobre una planta químicagenèrica.