Una tipologia de forjat molt utilitzada des de fa dècades a l’Estat Espanyol és el forjat unidireccional, tant construït totalment in situ com, sobretot, el constituït per una peça prefabricada i formigó in situ col•locat amb posterioritat. Les sabates prefabricades d’aquests nervis porten armadura bàsica en gelosia i eren, fins ara, directament apuntalades a fi de recolzar-hi els revoltons i, posteriorment, formigonar la resta del nervi i la llosa de compressió. Però la sinistralitat laboral que comportaven ha impulsat modificacions en la normativa de seguretat i salut laboral per tal de reduir el risc i els accidents. Aquestes modificacions impliquen l’obligació de col•locar una superfície de treball, per exemple de fusta, sota les sabates i revoltons la qual, a més, dóna estabilitat al conjunt. Amb el nou procés de muntatge, però, es perden les avantatges constructives de les semibiguetes. Com a conseqüència es planteja la possibilitat d’utilitzar la superfície de suport com a encofrat i eliminar les semibiguetes agilitzant-ne el procés constructiu, ara reduït a una sola fase. La tipologia de forjat definida passa a no quedar recollida per la “Instrucció per la projecció i execució de forjats unidireccionals de formigó estructural realitzats amb elements prefabricats” EFHE, ja que, tal i com s’observa en el propi títol de la instrucció, és aplicable en presència d’elements prefabricats. Per tant s’hauran de projectar i executar segons la EHE, “Instrucció de formigó estructural”. Però en l’aplicació d’aquesta pel càlcul del tallant últim (article 44) la tipologia de forjat incompleix l’obligatorietat de disposar com a mínim un terç de l’armat a tallant vertical i la separació màxima dels estreps o cèrcols. La tesina, a part d’avalar l’aptitud tècnica del forjat, permet qüestionar-se la necessitat de complir les hipòtesis de càlcul per tal d’obtenir un valor de tallant últim que quedi pel costat de la seguretat. És a dir, recolza la possibilitat d’utilitzar les fórmules presents a l’article 44º de la EHE en el càlcul d’aquesta tipologia de forjats tot i incomplir els dos punts esmentats. La tesina ha estat dirigida pel catedràtic Antonio Marí Bernat i parteix de l’encàrrec realitzat pel Grup Celsa d’estudiar la idoneïtat dels forjats unidireccionals realitzats in situ amb armadura bàsica en gelosia i la validesa de les fórmules presents a l’article 44º de la EHE per al càlcul del tallant últim d’aquesta tipologia de forjats. La campanya experimental, en principi, constava de 4 assaigs, però degut a un error constructiu no previsible en les bigues subministrades la campanya es va ampliar a 6 assaigs (1 a flexió i 2 a tallant per cada biga). Per tal d’analitzar els resultats, les bigues s’instrumentaren amb galgues extensomètriques i transductors de desplaçament. Posteriorment, es va procedir a realitzar una modelització numèrica per elements finits per determinar els paràmetres no coneguts degut al comportament asimètric dels elements estudiats. S’estudiaren diferents aspectes com l’esforç tallant i el rasant, la tensió en les armadures inclinades i horitzontals, els moments de fissuració o els desplaçaments sota diferents valors de càrrega. Els objectius bàsics a assolir eren verificar l’aptitud tècnica de l’esmentada tipologia de forjats i avalar l’ús de les fórmules presents a l’article 44 de la EHE pel càlcul del tallant últim. En primer lloc, s’estudià el comportament dels forjats sota càrregues de flexió i a tallant realitzant sis assaigs sobre dos models de bigues amb secció en  de 25cm de cantell. En segon lloc, s’analitzaren totes les dades obtingudes per les galgues extensomètriques i els transductors de desplaçament i, finalment, a través d’un estudi per elements finits, s’analitzà la redistribució d’esforços produïda en la biga. Els resultats obtinguts foren en tots els casos satisfactoris ja que el comportament de les bigues assajades s’ajustà a les prediccions teòriques, quedant així provada l’aptitud tècnica d’aquest tipus de forjat. En referència a l’utilització de les fórmules presents a l’article 44, cal destacar la possible utilització d’aquestes com a cota inferior de tallant últim, però caldria ajustar-les al cas estudiat. De totes maneres, els resultats obtinguts queden del costat de la seguretat i les càrregues de servei molt lluny de les de ruptura.