Abstract:
|
El Maresme. El seu nom ja ho diu tot. Es caracteritza per la seva proximitat a la serralada litoral i al propi mar.
Aquesta topografia tan accentuada crea les famoses rieres i torrents (verticals) i aquestes creen, conscientment, les travesseres (horitzontals) que no són més que els propis carrers urbanitzats, l’espai d’entrada a les cases.
El pobles del Maresme sud no tenen una connexió directe al mar degut a la doble barrera de la N-II i el tren. Actualment hi ha uns túnels angostos i lúgubres que uneixen aquests dos teixits (poble – platja).
Justament, és en el Masnou, on hi ha la superposició del centre d’activitats del poble amb el passeig minse de la N-II. Això crea el gran conflicte d’haver de conviure amb la N-II que reprimeix l’espai físic que un centre, com a tal, hauria de tenir.
Aquest projecte s’aprofita del pla especial per al desplaçament cap a l’interior de la N-II per marcar-se uns paràmetres, juntament amb l’arranjament del passeig marítim i la conversió de la parada d’Ocata en una estació.
Aprofitant el buidatge de certs espais especials i equipaments en desús, es genera un nou centre que ajuda a dinamitzar i a expandir l’actual.
La prolongació de les verticals és el cosit per a unir els dos teixits, per a tant s’allarguen les rieres i els torrents perquè aquests desemboquin directament a la platja. Les horitzontals no deixen de ser els propis equipaments (andanes, aparcament, serveis de la platja).
Els problemes d’aquest centre actual i la intenció d’unir els pobles amb la platja fan que sigui un projecte urbanístic extensible al llarg de la costa, que intenta adaptar-se als llocs convenients.
Amb aquestes pautes, era evident, que no només es podia fer un edifici en el centre del Masnou (el barri d’Ocata). |