La indústria tèxtil genera cada any milers de tones d’efluents residuals amb components colorants procedents del propi procés de tintat. Per tal d’evitar abocaments d’aquests residus al riu o mar, és necessari tractar aquests efluents per tal d’eliminar al màxim les substàncies colorants que contenen. Actualment hi ha moltes tècniques per al tractament d’aigües, des de la biodegradació, la fotodescomposició, la nanofiltració i moltes més, però aquestes són tècniques amb un alt cost econòmic. Per això en aquest treball s’estudia la possibilitat d’eliminar colorants d’efluents aquosos mitjançant la tècnica de la coagulació – floculació, una tècnica amb un baix cost econòmic, utilitzant com a coagulant el quitosà, un biopolímer abundant a la natura, obtingut de la quitina, que no presenta problemes mediambientals ni tampoc és tòxic. Els colorants que s’han de tractar són de tipus azoic, compostos orgànics caracteritzats per tenir grups azo (-N=N-), els quals són els més utilitzats a la indústria tèxtil. S’han escollit dos colorants, l’Acid Yellow 25 i l’Acid Blue 92 per a dur a terme aquests experiments. En aquest estudi es presenta l’influencia de variació de la concentració inicial dels colorants, així com la variació del pH. Per tal d’obtenir els valors òptims de treball, també s’ha realitzat un estudi cinètic per als dos colorants utilitzats.