Les resines epoxi són monòmers àmpliament utilitzats degut a les bones propietats que se n’obtenen una vegada que el material està entrecreuat. Presenten, no obstant, problemes com per exemple la contracció durant el procés de curat, la baixa degradabilitat i fragilitat dels materials curats, l’emissió de volàtils, l’elevat cost energètic del curat tèrmic i el fet de no poder utilitzar substrats sensibles a la calor. El present projecte pretén incidir i solucionar alguns d’aquest problemes. La copolimerització catiònica de les resines epoxi amb lactones porta a la formació in situ de espiroortoèsters (SOEs) durant el procés, que posteriorment polimeritzen amb expansió per obertura de doble anell, formant-se unitats flexibles de poli(èster-èter). Així es pot reduir la contracció durant el curat, alhora que pot augmentar la seva degradabilitat i reduir-se la fragilitat del material format. El fotocurat a baixes temperatures permet treballar a baix cost, sense necessitat d’escalfar el material per arribar a l’entrecreuament, amb formulacions lliures de volàtils i substrats termosensibles. En el projecte s’ha estudiat el curat de la resina epoxi EPIKOTE® 827, de tipus DGEBA, amb diferents proporcions de g-fenil-g-butirolactona fent servir tant un iniciador tèrmic (triflat d’iterbi) com un iniciador sensible a la llum ultraviolada (hexafluoroantimonat de triarilsulfoni), mitjançant fonamentalment tècniques d’anàlisi tèrmica i espectroscòpica. També s’han estudiat les propietats tèrmiques i mecàniques del material curat, així com la contracció patida durant el procés.