L’objectiu del projecte és definir la solució per a cada un dels stands per a la futura ampliació de l’aeroport de Barcelona. Per solució s’entén la necessitat o no de la utilització de prepassarel·la i les característiques de la passarel·la telescòpica o “finger”, és a dir, nombre de telescopies i llargada de la passarel·la. Atenent a les característiques d’una de les passarel·les es realitza també un estudi a nivell de càrregues en la base de la columna que la sostenta així com de les càrregues en l’eix del pòrtic elevador. Les sol·licitacions estan calculades a partir de les condicions de càrrega d’AENA (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea) i tenint en compte el disseny exposat. Els mètodes utilitzats per a la realització dels diferents estudis es basen, bàsicament, en un suport de fulles de càlcul. Per a realitzar els estudis d’ubicació en planta (“lay out” o implantació del tipus de passarel·la en cada un dels stands) les fulles permeten plasmar en format autocad la distribució dels avions gràcies a l’ajut de macros en Visual Basic. Com a resultat dels diferents estudis realitzats podem afirmar que en l’actualitat, i per l’arquitectura de l’aeroport, no és necessari en cap dels stands cap pre-passarel·la i totes poden ser de dues telescopies. A més a més hi ha la possibilitat de servir, amb tres passarel·les, el futur SUPERJUMBO. A nivell de càlcul de càrregues tant en base de columna com en eix del pòrtic elevador els resultats s’han donat per a la passarel·la més llarga; la que té unes condicions de càrrega pitjors.