A l’actualitat existeixen a Catalunya 328 estacions depuradores (EDARS), que tracten uns 675 milions de m3 d’aigua residual a l’any, i generen de l’ordre de 1,5 milions de tones de residus en forma de fang fresc (biosòlid). El fang generat és un residu líquid, amb una humitat entre 94-98%. Aquesta característica dificulta la seva gestió i fa necessari reduir el contingut d’aigua mitjançant diversos tractaments. Una vegada eliminada part de l’aigua, que varia en funció del tractament aplicat, la quantitat de fang queda reduïda a unes 426.706 t/any amb graus de sequedat que van des del 25 al 85%. L’actual model de gestió del residu a Catalunya es fonamenta en tres vies, la reutilització agronòmica i l’abocament controlat. Un 69% de la producció es destina a l’agricultura i jardineria, ja sigui per aplicar directament o en forma de compost. De l’ordre del 29% es diposita en els diferents abocadors controlats existents al territori i només de l’ordre d’1% restant es valoritza energèticament, en forma de combustible sòlid. El previsible increment en la producció del residu en els propers anys, la saturació dels abocadors, i el més que probable enduriment de la normativa sobre el seu aprofitament en l’agricultura, indiquen que l’actual model no serà sostenible a mig termini fent necessària la implantació d’un nou model que aprofiti una de les principals característiques del residu, el seu potencial energètic. El projecte, a partir d’un ampli desenvolupament bibliogràfic, defineix un sistema de tractament que permet aprofitar energèticament el fang que actualment es destina als abocadors mitjançant l’aplicació de processos d’assecat tèrmic per tal d’assolir un grau de sequedat adequat, de gasificació per obtenir gas que una vegada condicionat s’utilitzarà com a combustible per alimentar motors per a la producció energètica, concretament 6,1MW d’electricitat i 5,25MW de calor. El procés de gasificació genera residus, bàsicament, cendres, els quals per la seva composició seran vitrificats obtenint un material inert, que pot comercialitzar-se per a la fabricació de formigó i altres materials del camp de la construcció. La implantació d’aquest sistema permetria deixar de dipositar unes 126.420 t/any de fang als abocadors i obtenir energia renovable, amb el corresponent benefici ambiental, econòmic i social.