Recentment el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Mobilitat, que planteja noves polítiques de mobilitat per tal de garantir una millor accessibilitat als centres de treball amb el mínim impacte ambiental i de la manera més segura possible. Per tal d’aconseguir-ho, aquesta llei obliga a elaborar un pla de mobilitat específic per a cada polígon industrial, donant prioritat als sistemes de transport públic. Els autobusos d’aportació entre estacions de tren i zones industrials han resultat una bona alternativa pel vehicle privat en els últims anys. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha apostat per aquest servei, durant els últims anys, a alguna de les estacions que té situades a prop o al interior de polígons industrials (per exemple a Sant Joan i Les Fonts). L’objectiu del present projecte és determinar possibles rutes per a la implantació d’una línea d’autobús d’aportació als polígons de Sant Andreu de la Barca; i analitzar la viabilitat de cadascuna d’aquestes rutes. En primer lloc s’analitza la situació actual pel que fa a mobilitat dels polígons industrials de Sant Andreu de la Barca: tant pel que fa a l’oferta com per a la demanda de viatgers. Seguidament es determinen possibles distribucions de parades i rutes de l’autobús d’aportació, mitjançant un model matemàtic; i es fa una previsió de la demanda de cadascuna de les possibles rutes de la nova línea d’autobús definides anteriorment. Per a totes les possibles rutes determinades augmenta considerablement el número d’usuaris de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i, per tant, disminueixen en gran número els usuaris de transport privat. A més a més, per a una de les possibles rutes determinades la disminució d’usuaris de transport privat no ve donada només per l’increment de demanda per a FGC, sinó que també ve donada per un cert increment de demanda per a RENFE; això es degut a que es contempla, en aquesta ruta, que la línea d’aportació passi per l’estació de RENFE situada a prop dels polígons industrials estudiats en el present projecte. Finalment es determina la viabilitat econòmica i socioeconòmica de les diferents rutes dissenyades: per l’estudi de la viabilitat econòmica només es tenen en compte els efectes econòmics i, en canvi, per l’estudi de la viabilitat socioeconòmica també s’afegeixen els efectes que tindrien a la societat cadascuna de les possibles actuacions. Pel que fa a la viabilitat econòmica, resulta rentable la implantació de dues de les possibles rutes. Pel que fa a la viabilitat socioeconòmica s’obté que la implantació de qualsevol de les línees d’aportació és molt positiva pel conjunt de la societat.