Les comunitats camperoles de Tape Iguapegui (Algarrobito en castellà) i Celica agrupen respectivament a 25 i 52 famílies participants en dos projectes de desenvolupament agrícola, “Desarrollo agrícola en Algarrobito”i “Huertas familiars y granges comunitàries en Celica”. L’objectiu d’aquests projectes és millorar els sistemes de maneig agropecuari d’ambdues comunitats, basats principalment en el blat de moro de “Tumba Roza y Quema”. L’objectiu del present treball era evaluar a priori els impactes del projecte sobre la sostenibilitat integral dels sistemes i així maximitzar aquests mateixos impactes. Amb aquest fi s’utilitzà la metodologia MESMIS ,Metodologia per a l’Avaluació de Sistemes de Maneig incorporant Indicadors de Sostenibilitat, .proposada per Astier i Masera(1999). Els projectes de cooperació s’iniciaren l’any 2005. L’obtenció de dades pel present treball va tenir lloc en la fase prèvia a la implementeció dels projectes. Les principals conclusions estretes a partir d’aquest estudi són: i) L’avaluació de la sostenibilitat dels sistemes de maneig i l’avaluació a priori dels impactes dels projectes de cooperació permet millorar l’eficiència en la seva implementació. ii) La diversificació de la producció permetrà millorar la sobirania alimentària i en permetre una major participació de la dona iii) El deficient maneig sanitari de la cabana ramadera fa prioritari un pla de sanejament abans d’introduir reproductors milloradors. iv) Els ingressos econòmics de les comunitats celicanes provinents de l ‘explotació agrícola han arribat pràcticament al màxim. Per tant d’ara en endavant s’hauran de planificar actuacions sobre la transformació del blat de moro, la comercialització i la posada en marxa d’activitats ecoturístiques.