Les tecnologies de reconeixement de cares (face recognition technologies o FRT) són una àrea d’investigació molt activa en aquests últims anys que engloba diverses disciplines com el processat de la imatge, les xarxes neurals, pattern recognition i la visió per ordinador. Encara que el reconeixement facial és fàcilment realitzable per les persones, és difícilment implementable d’una manera totalment automatitzada per ordinador. L’objectiu d’un sistema de reconeixement de cares és, generalment, el següent: donada una imatge d’una cara “desconeguda” (o imatge de test) trobar una imatge de la mateixa cara en un conjunt d’imatges “conegudes” (imatges d’entrenament). La gran dificultat afegida és la d’aconseguir que aquest procés es pugui realitzar en temps real. Aquestes tècniques tenen varies aplicacions potencials, tant comercials com de seguretat, com per exemple la identificació de fotos de carnets, passaports o la identificació de persones a partir d’imatges preses per una càmera de vigilància. En aquest PFC s’ha estudiat el comportament de sistemes que redueixen la dimensionalitat del problema a partir de caracteritzar les imatges en un espai dimensional més petit (espai facial) com poden ser el PCA, el LDA, el LFA, el 2DPCA, el 2DLDA i el P2CA. Per això s’han implementat alguns d’aquests algoritmes i s’ha utilitzat una BBDD d’imatges de la UPC per a fer les proves. Aquestes imatges presenten variacions en l’expressió facial, oclusions, diferents il•luminacions i rotacions en profunditat per tal de veure la taxa de reconeixement sota aquestes condicions, que són els grans problemes que han de resoldre aquestes tècniques. Tot i l’existència d’aquestes tècniques, els sistemes automàtics de reconeixement per ordinador estan encara molt lluny de l’efectivitat del cervell humà, encara que els resultats extrets són força esperançadors. En definitiva, la finalitat d’aquest document ha estat la d’extreure conclusions sobre futures línies d’investigació.