L’abastament d’aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona té com a dos grans fonts d’aportació el riu Ter i el riu Llobregat. L’E.T.A.P. de Sant Joan Despí aporta al voltant del cinquanta per cent de la demanda anual de l’Àrea. Aquesta Planta, amb capacitat per tractar 5,3 m3/s, produeix una sèrie de residus líquids que, fins fa pocs anys, eren abocats a riu, i que amb l’entrada de la nova normativa R.D. 849/86, que fixa el límit de materia en suspensió de l’abocament a riu en 80 mg/l, obligà a Aigües de Barcelona a fer un replantejament de la gestió d’aquests residus. Es varen fer una sèrie d’estudis de viabilitat de diferents alternatives de tractament d’aquests residus. Entre d’altres opcions, com la de reaprofitament dels fangs residuals rics el Alúmina com a floculant en el tractament d’aigues residuals, l’opció de contrucció d’una Planta de Tractament de Fangs, dins la mateixa E.T.A.P., va ser la solució que es va adoptar. La Planta consta de les següents etapes: Bombament Primari, Espessiment, on el producte surt amb un 4 % de sequetat, Deshidratació, amb una sequetat de sortida propera al 30 %, Fluïdització, on el producte és tractat per adecuar-lo al tractament de l’ultima etapa, l’Atomització, on amb una capacitat d’evaporació de 3000 kg/h, el fang és atomitzat i assecat. Gràcies a aquest tractament, els 17.000 m3 diaris pels que ha estat dimensionada la Planta, són convertits en unes 30 tones diàries de matèria al 95 % de sequetat, comercialitzable per la industria ceràmica. El nivell global d’automatització de l’E.T.A.P. obligà a automatitzar, de la mateixa manera, aquesta nova Planta de Tractament de Fangs. Seguint els criteris ja establerts, ha tingut lloc un procés de definició, estructuració general, i, d’acord amb els criteris d’explotació, d’establiment del marc de treball, així com l’estructuració seqüencial de tot els processos que tenen lloc en aquest tractament. S’han instal·lat quatre PLC’s o Estacions remotes, que són les encarregades de controlar i executar les operacions que requereix l’explotació. Aquestes, es comuniquen, via mòdem, amb el Centre de Control, que és qui processa les dades rebudes i les mostra al Tècnic responsable a través d’un SCADA (SCABAR). Des del Centre, ell donarà les ordres oportunes al respecte. Tot això permet el control i la regulació automàtica i a distancia de l’explotació de la Planta.