Long-run economic growth arouses a great interest since it can shed light on the income-path of an economy and try to explain the large differences in income we observe across countries and over time. The neoclassical model has been followed by several endogenous growth models which, contrarily to the former, seem to predict that economies with similar preferences and technological level, do not necessarily tend to converge to similar per capita income levels. This paper attempts to show a possible mechanism through which macroeconomic disequilibria and inefficiencies, represented by budget deficits, may hinder human capital accumulation and therefore economic growth. Using a mixed education system, deficit is characterized as a bug agent which may end up sharply reducing the resources devoted to education and training. The paper goes a step further from the literature on deficit by introducing a rich dynamic analysis of the effects of a deficit reduction on different economic aspects. Following a simple growth model and allowing for slight changes in the law of human capital accumulation, we reach a point where deficit might sharply reduce human capital accumulation. On the other hand, a deficit reduction carried on for a long time, taking that reduction as a more efficient management of the economy, may prove useful in inducing endogenous growth. Empirical evidence for a sample of countries seems to support the theoretical assumptions in the model: (1) evidence on an inverse relationship between deficit and human capital accumulation, (2) presence of a strongly negative association between the quantity of deficit in the economy and the rate of growth. They may prove a certain role for budget deficit in economic growth

- El creixement econòmic a llarg termini és un aspecte que ha desvetllat un gran interès atès que pot facilitar el coneixement del camí seguit per la renda en una economia, alhora que pot ajudar a explicar les grans diferències a nivell de renda que han existit i que encara avui romanen entre els diversos països. El model neoclàssic fou seguit per diferents models de creixement endogen que a diferència del primer semblen predir que les economies amb preferències i un nivell tecnològic semblants no han de convergir obligatòriament vers nivells de renda per càpita semblants. En aquest paper hem tractat de mostrar un possible mecanisme a través del qual els desequilibris macroeconòmics i les ineficiències, representats ambdós per la presència de dèficit, poden entorpir l¿acumulació de capital humà i per tant acabar entorpint també el creixement econòmic. Així, mitjançant un sistema educatiu mixte, el dèficit és caracteritzat com un agent molest que pot acabar exercint una important reducció dels recursos destinats a educació. L'article dóna un pas més enllà de la literatura existent pel que fa a les qüestions sobre dèficit tot i introduint una rica anàlisi dinàmica dels efectes d¿una reducció deficitària en nombrosos aspectes econòmics. Partint d'un model de creixement simple i tot i afegint-hi certs canvis, especialment concentrats en la llei d¿'cumulació de capital humà, s'aconsegueix arribar a un punt on el dèficit redueix de manera important l'acumulació de capital humà. Per altra banda, una reducció del dèficit continuada, entenent aquesta reducció com una direcció més eficient de l'economia per part dels seus responsables, podria entendre's com una manera de facilitar el creixement. L'evidència empírica per una àmplia mostra de països sembla donar suport als supostos teòrics del model: (1) evidència d'una relació inversa entre el dèficit i l'acumulació de capital; (2) presència d¿una forta associació negativa entre la quantitat de dèficit en una economia i la taxa de creixement. Ambdós resultats semblen concedir un paper destacat al dèficit en el procés de creixement econòmic