En este artículo se analizan los determinantes de la localización de la actividad industrial en España durante la segunda mitad del siglo XIX. El objetivo es estudiar la existencia de cambios en los factores explicativos de la localización, con el fin de identificar los efectos de la integración económica sobre la geografía industrial española. Para hacerlo, en primer lugar se analiza la literatura histórica existente. En segundo lugar, se describen las teorías que explican la localización de l'actividad. En tercer lugar, se realiza un análisis empírico de la localización y la concentración de la industria española al siglo XIX. A continuación, se propone un estudio econométrico de los determinantes de la localización industrial en dos cortes temporales, 1856 y 1893. Los resultados son consistentes con las teorías del comercio. Durante el decurso de la segunda mitad del siglo XIX, España paso a ser una economía integrada, la movilidad del trabajo y del capital se vio favorecida y como resultado, las diferencias relativas en las dotaciones de factores perdieron importancia en la explicación de las pautas de especialización industrial. Por el contrario, la integración económica favoreció la significación relativa de las economías de escala o de la proximidad a los mercados como elementos explicativos de la localización de la industria, favoreciendo, de esta manera, la aglomeración de la actividad industrial

- En aquest article s'analitzen els determinants de la localització de l'activitat industrial a Espanya durant la segona meitat del segle XIX. L'objectiu és estudiar l'existència de canvis en els factors explicatius de la localització, per tal d'identificar els efectes de la integració econòmica sobre la geografia industrial espanyola. Per fer-ho, en primer lloc s'analitza la literatura històrica existent. En segon lloc, es descriuen les teories que expliquen la localització de l'activitat. En tercer lloc, es realitza una anàlisi empírica de la localització i la concentració de la indústria espanyola al segle XIX. A continuació, es proposa un estudi economètric dels determinants de la localització industrial en dos talls temporals, 1856 i 1893. Els resultats són consistents amb les teories del comerç. Durant el decurs de la segona meitat del segle XIX, Espanya esdevingué una economia integrada, la mobilitat del treball i del capital es va veure afavorida i com a resultat, les diferències relatives en les dotacions de factors van perdre importància en l'explicació de les pautes d'especialització industrial. Pel contrari, la integració econòmica afavorí la significació relativa de les economies d'escala o de la proximitat als mercats com a elements explicatius de la localització de la indústria, afavorint, d'aquesta manera, l'aglomeració de l'activitat industrial

- In this paper we analyse the determinants of the localisation of industrial activity in Spain during the second half of the XIX century. In particular, we try to determine possible changes in the importance of the factors that explain industrial location in order to study the effects of economic integration in Spain¿s industrial geography. To his aim, firstly we review the historical analysis of the changes experienced by Spain¿s industrial geography during this period. Secondly, we summarise the different theories that explain location patterns. Thirdly, an empirical analysis of the geographic concentration of industries and industry location is performed. Fourthly, we carry out an econometrical analysis of the determinants of industrial location in two points of time, 1856 and 1893. Our results are consistent with trade theories. During the second half of the XIX century, Spain becomes an integrated economy, labour and capital mobility are favoured and hence, relative differences in factor endowments lose importance in explaining the pattern of industrial concentration. On the contrary, economic integration increased the importance of scale economies and proximity to the market as forces favouring the agglomeration of economic activities