L’objectiu genèric d’aquest treball és analitzar la repetibilitat de diversos paràmetres de qualitat òptica que proporciona l’instrument Optical Quality Analysis System (OQASTM II) basat en la tècnica del doble pas. Els paràmetres de qualitat òptica que han estat mesurats i seguidament analitzats són: - Freqüència de tall de la funció de transferència de modulació (MTF Cut off). - OQAS values amb contrast del 100%, 20% i 9% (OV-100, OV-20 i OV-9). - Raó de Strehl. - Objective Scatter Index (OSI). La mostra que s’ha utilitzat per dur a terme aquest estudi ha estat una mostra de vint ulls sans, els quals s’han avaluat en tres sessions independents, repetint les mesures tres vegades en cadascuna d’elles. Els objectius específics són: - Determinar el Coeficient de Variació de repetibilitat (CV) i el Coeficient de Repetibilitat (R) dels diferents paràmetres de qualitat òptica proporcionats per l’OQAS. - Determinar si existeixen diferències estadísticament significatives entre les diferents sessions de l’estudi per cada paràmetre. - Determinar si existeixen diferències estadísticament significatives dels resultats obtinguts en les tres mesures consecutives de cada paràmetre de qualitat òptica realitzades en cada una de les sessions.

Avaluar la qualitat òptica ocular no és una tasca fàcil perquè no es pot accedir físicament a l’espai imatge del sistema de l’ull. Tot i així, en els darrers anys, gràcies als avenços tecnològics, ha estat possible aplicar tècniques objectives de mesura de la qualitat de la imatge retinal. Una d’aquestes tècniques, anomenada de doble pas, es basa en la formació sobre la retina de la imatge d’una font de llum puntual i l’anàlisi de la llum reflectida provinent d’aquesta, i ha donat lloc al desenvolupament d’un nou instrument anomenat Optical Quality Analisis System (OQAS) que permet la caracterització completa de la qualitat òptica de l’ull a través de diversos paràmetres que informen sobre la qualitat de la imatge retinal captada: MTF Cut off (Freqüència de tall de la funció de transferència de modulació), OQAS Values a contrasts 100%, 20% i 9%, raó de Strehl (Strehl Ratio) i OSI (Objective Scatter Index). En aquest treball s’avalua la repetibilitat d’aquest nou instrument calculant el coeficient de variació de repetibilitat (CV), la qual permet assignar un percentatge de variabilitat, i el coeficient de repetibilitat (R), que permet establir els límits d’error màxim i mínim associats a repetibilitat de l’instrument, per cada un d’aquests paràmetres. La mostra de l’estudi ha estat de vint ulls sans, als quals s’han realitzat tres sessions de mesures amb l’instrument OQASTMII, amb tres repeticions de la mesura en cadascuna de les sessions. Obtenint una elevada qualitat òptica de la imatge retinal, tal com era d’esperar per les excel·lents característiques de la mostra estudiada. Els resultats per cadascun dels paràmetres de qualitat òptica estudiats han estat els següents; Amb el paràmetre CV(%) s’ha obtingut: MTF Cut off 7,4%, OQAS-100 7,4%, OQAS-20 9,7% OQAS-9 12,2%, Raó de Strehl 12,8% i OSI 24%; amb el paràmetre R s’ha obtingut: MTF Cut off ±6,518, OQAS-100 ±0,218, OQAS-20 ±0,309, OQAS-9 ±0,401, Raó de Strehl ±0,075 i OSI ±0,168. El paràmetre CV pot presentar certs inconvenients per l’anàlisi de la repetibilitat quan la variable estudiada presenta valors inferiors a la unitat. Això passa principalment per la raó de Strehl i l’OSI, i és per aquest motiu que els percentatges de CV trobats per aquestes variables són grans i poc representatius. En aquests casos és més correcte tenir en compte el coeficient de repetibilitat R, el qual no es troba afectat per la magnitud de la pròpia variable. D’altra banda, els resultats comparatius inter i intra sessions no mostren diferències significatives, cosa que suggereix que la variabilitat dels resultats que proporciona l’instrument OQASTMII no varia amb el temps.