Des de l’inici del s. XX fins a mitjans d’aquest, s’ha produït un canvi molt important en la construcció. És en aquest període on apareix el material que es denomina formigó armat. Aquest treball consta d’un estudi exhaustiu del procés de canvi en detalls constructius del formigó armat. És una historiografia de l’evolució de la construcció amb aquest material, basada en detalls constructius de formigó armat, centrada entre els anys 30 fins els 70. La raó d’haver escollit aquest període és la varietat de detalls de formigó armat que es pot obtenir. En tractar-se d’un tema molt extens l’objecte d’estudi d’aquest projecte, s’ha hagut de limitar tant en el període a treballar, com ja hem dit abans, entre els anys 30 i 70, com en el nombre i procedència dels tècnics esmentats en el projecte; s’han escollit els arquitectes i enginyers de nacionalitat espanyola més destacats, tant en l’àmbit del formigó armat com per les seves obres i noves aportacions tècniques en el món de la construcció. A començaments de segle van aparèixer a Espanya les primeres estructures de formigó armat en l’enginyeria (ponts, preses, aqüeductes, ...), i poc més tard de 30 anys ja sorgiren estructures tesades i prefabricades. Cap els anys 60 i 70 és quan es comencen a aplicar els coneixements i les tècniques del nou material a la construcció de vivendes.