Aquest treball fi de carrera presenta el disseny i desenvolupament d’un algoritme de lògica difusa que té per objectiu millorar l’adaptació d’un sistema de linealització basat en tècniques de predistorsió (PD) digital. Aquest sistema predistorsionador, orientat a la linealització d’amplificadors de potència (AP), està format principalment per tres blocs: el bloc d’identificació, el de postdistorsió i el de predistorsió. Les parts d’identificació i de postdistorsió estan formades per taules de memòria que emmagatzemen els guanys corresponents a funcions no-lineals, i incorporen cadascuna un bloc LMS, que és l’encarregat d’adaptar les funcions no lineals. L’adaptació d’aquestes funcions no lineals es basa en la minimització de l’error quadràtic mig definit com la diferència entre un senyal de referència i el senyal obtingut a partir del model d’identificació o de postdistorsió. L’algoritme triat per dur a terme aquesta minimització és el Least Mean Square (LMS). El comportament d’aquest error en l’algoritme LMS varia en funció del valor d’un paràmetre, en un principi fix, al qual anomenem μ. Segons el valor assignat a μ es pot aconseguir una adaptació lenta però acurada dels paràmetres que formen la funció no-lineal o bé, en el cas contrari una adaptació ràpida dels paràmetres però limitada pel que fa al valor final de l’error, és a dir, menys acurada. Com alternativa a fixar un valor per μ es presenta en aquest TFC un algoritme Fuzzy-LMS. Aquest algoritme es basa en l’aplicació de tècniques de lògica difusa per fer variable el paràmetre μ en funció de l’evolució de l’error d’adaptació de l’algoritme LMS.