Quin és el millor model de recollida de residus per la ciutat de Barcelona des d’un punt de vista econòmic? Per respondre aquesta pregunta cal analitzar els diferents models de recollida de residus disponibles al mercat i avaluar-los econòmicament. S’han d’identificar les variables que intervenen en un compte d’explotació: despeses de personal, de funcionament i tractament de residus principalment. L’objectiu és poder comparar els diferents sistemes de recollida. Per tant, s’ha de desenvolupar una unitat de mesura anomenada Unitat Bàsica de Recollida (UBR) que és el cost per tona de residu recollida per cada sistema. Aquesta unitat serà la que permetrà poder fer comparacions. Com a punt de partida, s’estableixen unes condicions normals de treball, que pel cas en estudi són principalment les condicions per la ciutat de Barcelona. De seguida es pot concloure que el pes dels costos de tractament respecte els costos de recollida són molt elevats i per tant interessa augmentar els índex de recollida selectiva. L’altra gran conclusió és que en les condicions actuals de recollida selectiva, el millor sistema per la ciutat de Barcelona és el de càrrega lateral. Un cop analitzades aquestes dades, es respon a la següent pregunta: com varien els costos de cada sistema si varien les condicions normals de treball? Un dia menys de recollida, augment en els preus d’abocador, cost de personal, etc... La conclusió principal és que és recomanable un sistema de recollida porta a porta si s’augmenten els índex de recollida selectiva de manera significativa.