Aquest treball de recerca planteja la fabricació digital, impressora 3D, com un recurs didàctic a les aules d'Ensenyament Secundari Obligatori, especialment en les aules de ciències, tecnologia i arts, donat el seu interès i la seva gran capacitat creativa. En ell s'estudien les característiques d'aquest recurs mitjançant la bibliografia especialitzada, les dades d'altres estudis, el contacte amb gent experta sobre el tema, amb professors de tecnologia d'altres instituts on ja es fa servir, amb especialistes de FABLAB, principalment l'Ateneu barcelonès. A més a més, l'autor del treball realitza unes consideracions prèvies abans de la implementació de la impressió 3D, pel seu bon ús didàctic, per tal que el recurs sigui satisfactori. El protocol realitzat pot ajudar que la fabricació digital, impressió 3D, sigui una molt bona opció per afavorir entorns pedagògics significatius i transversals.