| Data: |
2017 |
| Descripció: |
109 p. |
| Resum: |
La construccioón y transformacioón de la ciudad de Barcelona durante la etapa de la Transicioón nos lleva a un anaólisis de la sociologíóa urbana y geografia humana del lugar. A traveós de un estudio preliminar del espacio puóblico, elemento transcendental en la ciudad, repasamos la importancia de las urbes como escenarios de creacioón de síómbolos identitarios. De este manera, los elementos de poder, palabra y memoria reflejan el papel capital del ciudadano libre dentro la ciudad libre. Frente a la especulacioón urbaníóstica y la peórdida de patrimonio y lugares de la memoria colectiva, surge en esos anños de cambios en el tejido social una literatura críótica que busca denunciar y reinvidicar las desigualdades existentes entre los distintos barrios que componen la ciudad. Uno de los maóximos representantes de esta croónica críótica es el periodista y escritor Manuel Vaózquez Montalbaón el cual elabora, a traveós de una ideologíóa del desencanto, una radiografíóa de la sociedad espanñola de los anños 70, 80 y 90. A traveós de la novela negra como reflexioón de críótica social, el autor muestra un soórdido relato de la sociedad dentro de una urbe que sirve como escenario de ficciones y realidades. Para ello, otorga al personaje Pepe Carvalho, detective privado de profesioón, las caracteríósticas de un voyeur de personas y calles, un flâneur como el que describe Walter Benjamin dentro de una narracioón de la realidad de la ciudad en la que es juez y parte. La denuncia social del investigador privado creado por el escritor se convierte entonces en un anaólisis exhaustivo de la percepcioón de la ciudad en un contexto histoórico concreto a traveós de una visioón iroónica y cíónica. |
| Resum: |
La construccioó i transformacioó de la ciutat de Barcelona durant l'etapa de la Transicioó ens porta a una anaàlisi de la sociologia urbana i geografia humana del lloc. Mitjançant un estudi preliminar de l'espai puóblic, element transcendental a la ciutat, repassem la importaància de les urbs com a escenaris de creacioó de síómbols identitaris. D'aquesta manera, els elements de poder, paraula i memoària reflecteixen el paper cabdal del ciutadaà lliure dins la ciutat lliure. Enfront de l'especulacioó urbaníóstica i la peàrdua de patrimoni i llocs de la memoària col·lectiva, sorgeix en aquests anys de canvis en el teixit social una literatura críótica que busca denunciar i reivindicar les desigualtats existents entre els diferents barris que componen la ciutat. Un dels maàxims representants d'aquesta croànica críótica eós el periodista i escriptor Manuel Vaózquez Montalbaón el qual elabora, a traveós d'una ideologia del desencant, una radiografia de la societat espanyola de les deàcades 70, 80 i 90. Mitjançant la novel·la negra com reflexioó de críótica social, l'autor mostra un soàrdid relat de la societat dins d'una urbs que serveix com a escenari de ficcions i realitats. Per a aixoà, atorga al personatge Pepe Carvalho, detectiu privat de professioó, les caracteríóstiques d'un voyeur de persones i carrers, el flâneur com el que descriu Walter Benjamin dins d'una narracioó de la realitat de la ciutat en la qual eós jutge i part. La denuóncia social de l'investigador privat creat per l'escriptor es converteix llavors en una anaàlisi exhaustiva de la percepcioó de la ciutat en un context histoàric concret a traveós d'una visioó iroànica i cíónica. |
| Resum: |
The construction and transformation of the city of Barcelona during the Transition stage leads us to an analysis of the urban sociology and human geography of the place. Through a preliminary study of the public space, transcendental element in the city, we review the importance of the cities as scenarios of creation of identity symbols. In this way, the elements of power, word and memory reflect the capital role of the free citizen within the free city. Faced with urban speculation and loss of heritage and places of collective memory, in those years of changes in the social fabric emerges a critical literature that seeks to denounce and claim the existing inequalities between the different neighborhoods that comprise the city. One of the main representatives of this critical chronicle is the journalist and writer Manuel Vaózquez Montalbaón who, through an ideology of disenchantment, elaborates an in-depth study Spanish society of the 70's, 80's and 90's. Through the noir novel like reflection of social criticism, the author shows a sordid account of the society within a city that serves as a scenario of fictions and realities. For this, he gives the character Pepe Carvalho, a private detective, the characteristics of a voyeur of people and streets, the flâneur as described by Walter Benjamin in a narration of the reality of the city of which he is judge, jury and executioner. The social denunciation of the private investigator created by the writer then becomes an exhaustive analysis of the perception of the city in a concrete historical context through an ironic and cynical vision. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Col·lecció: |
Facultat de Ciències de la Comunicació. Treballs de màster i postgrau. Màster Oficial en Mitjans, Comunicació i Cultura |
| Document: |
Treball de fi de postgrau |
| Matèria: |
Vázquez Montalbán, Manuel - Crítica i interpretació ;
Carvalho, Pepe (Personatge literari) ;
Barcelona (Catalunya) - Aspectes socials |
visitant ::
identificació
