En aquest treball volem fer palesa la problemàtica que planteja la interpretació del conjunt constructiu zona 2 del jaciment de Monteró 1. La seva excepcionalitat en termes de disseny arquitectònic, tècniques constructives i distribució d’espais per comparació a la resta d’estructures documentades, li atorguen un important sentit diacrític que caldria vincular més aviat al caràcter i estatus dels seus ocupants, que no pas a les activitats que s’hi haurien dut a terme. Aquesta constatació ens porta a valorar i discutir la hipotètica existència, en un establiment militar de tipus castellum, d’un espai residencial destinat a l’oficialitat o al comandant del post.

The aim of this paper is to highlight the issue concerning the interpretation of Building Zone 2 at Monteró 1. Its exceptionality in terms of architectural design, construction techniques and distribution of space compared to other structures within the site shows an important diacritical character linked to the status of its occupants, rather than the function or activities carried out in the spaces. This observation leads us to assess and discuss the hypothetical existence, within this Roman Republican outpost, of a residential space for the officers or the commander.