En aquest treball s’ha sintetitzat un policarbonat cicloalifàtic amb l’objectiu de substituir el PC de bisfenol A amb un polímer sintetitzat a partir de fonts renovables com la D-glucosa. S’han plantejat dos procediments possibles per aconseguir això, un amb catàlisis enzimàtica i l’altre amb catàlisis mixta. El primer consisteix en una polimerització enzimàtica en dues etapes, una transesterificació en massa i una policondensació en dissolució. El segon es tracta d’una polimerització totalment en massa en dues etapes, la primera mitjançant catàlisis enzimàtica i la segona amb un catalitzador inorgànic. En els dos casos, els polímers obtinguts han tingut pesos moleculars moderats. En el primer cas, el pes molecular mitjà en número ha estat de 1800 g/mol i de 3400 g/mol en el segon. Pel que fa a les propietats tèrmiques, la temperatura de transició vítria en el polímer obtingut per la primera via ha estat de 128,5 ºC i de 137,4 ºC en el segon cas. Per acabar s’ha analitzat l’estabilitat tèrmica d’aquests dos polímers en dues atmosferes diferents, en nitrogen i aire. En els dos casos els resultats han estat molt semblants, essent la temperatura de descomposició a un 5% de massa perduda d’uns 320 ºC, la temperatura de màxima descomposició al voltant dels 390 ºC i el pes romanent als 600 ºC inferior en tots els casos al 5% inicial.