| Data: |
2017 |
| Descripció: |
122 p. |
| Resum: |
Actualmente, los individuos se relacionan tanto en el ámbito online como en el offline. Con la popularización de los teléfonos Smartphone, el uso de redes sociales se potenció de tal forma que ha creado nuevos hábitos en la vida de las personas. Las personas ocupan gran parte de su tiempo abocadas a ellas, lo que construye un nuevo espacio de interacción. En el caso particular de Instagram se trata de la cuarta red social más utilizada a nivel mundial y la de mayor crecimiento en la historia, ocupando el centro de atención en el último tiempo. Esta plataforma basada en imágenes está formando una cultura visual propia, donde los individuos elijen compartir fotografías de su vida cotidiana y sus experiencias, documentadas a través de sus teléfonos. Es por eso que hoy la visita a un museo se encuentra totalmente mediada por estas plataformas sociales, lo que se convierte en una gran oportunidad para grandes y pequeños museos para establecer un diálogo más cercano con sus visitantes y para propagar la educación de la cultura artística enredes, dos grandes pilares que debe perseguir cualquier museo. Dicho en otras palabras, este tipo de redes sociales ayudan a convertir a estas instituciones en lo que se ha buscado en las últimas décadas: ser un "museo online" y un "museo social". De esta forma, este trabajo propondrá analizar cómo es la comunicación de grandes y medianos museos de arte contemporáneo. Se eligió este tipo de museos ya que, al tratar una realidad más próxima, se creyó que serían los más adelantados en el uso educativo y creativo de estas redes para la difusión del patrimonio cultural. A través de un análisis de contenido de 157 "instagramas" compartidos por el MoMA, Centre Pompidou, MACBA (Barcelona) y MALBA (Buenos Aires) y una posterior entrevista en profundidad con el responsable de medios digitales de uno de los museos estudiados, se evaluará la efectividad en la comunicación en Instagram, cuáles son los objetivos de las imágenes compartidas y si se aprovechan los espacios de interacción con sus visitantes online que proporciona esta red social. Asimismo, se determinará hasta qué punto se utiliza esta red social para crear un verdadero "museo social" abandonando el pasado conservador que tuvieron estas instituciones para dar lugar a la democratización del patrimonio artístico sin limitaciones geográficas. |
| Resum: |
Currently, individuals are related in both online and offline. With the popularization of Smartphones, the use of social networks increased in such a way that it has created new habits in people's lives. People occupy much of their time devoted to them, which builds a new space of interaction. In the particular case of Instagram, it is the fourth most used social network in the world and the one with the greatest growth in history, occupying the center of attention of the last years. This platform based on images is forming a visual culture of its own, where individuals choose to share photographs of their daily lives and their experiences, documented through their phones. That is why today the visit to a museum is fully mediated by these social platforms, which becomes a great opportunity for large and small museums to establish a closer dialogue with its visitors and to propagate the education of artistic culture in networks, two great pillars that should be pursued by any museum. In other words, these kind of social networks help to turn these institutions into what has been sought in recent decades: to be an "online museum" and a "social museum". In this way, this work will propose to analyze how the communication of large and medium museums of contemporary art is. These types of museums were chosen because, in dealing with a closer reality, they were believed to be the most advanced in the educational and creative use of 3 these networks for the dissemination of cultural heritage. Through a content analysis of 157 "instagrams" shared by the MoMA, Center Pompidou, MACBA (Barcelona) and MALBA (Buenos Aires) and a subsequent in-depth interview with the head of digital media of one of the museums studied, this work will evaluate the effectiveness of communication in Instagram, what are the objectives of the shared images and if the museums take advantage of the spaces of interaction with their online visitors provided by this social network. It will also determinate the extent to which this social network is use to create a true "social museum", abandoning the conservative past that these institutions had to lead to the democratization of artistic heritage without geographical limitations. |
| Resum: |
Actualment els individus es relacionen tant a l'àmbit online com a l'offline. Amb la popularització dels telèfons Smartphone, l'ús de les Xarxes Socials es potencià de tal manera que ha creat nous hàbits a la vida de les persones. Les persones passen gran part del seu temps abocades a elles, amb la qual cosa es constitueix un nou espai d'interacció. En el cas particular d'Instagram, es tracta de la quarta xarxa social més utilitzada a nivell mundial i la de major creixement de la història, ocupant el centee d'atenció als últims temps. Aquesta plataforma basada en imatges està conformant una cultura visual pròpia, on els usuaris escullen compartir fotografies de la seva vida quotidiana i les seves experiències, documentades a través dels seus telèfons. És per això que avui la visita a un museu està totalment mediada per aquestes plataformes socials, la qual cosa suposa una gran oportunitat per a museus grans i petits, que poden establir un diàleg més proper amb els seus visitants i propagar l'educació de la cultura artística a les Xarxes; dos grans pilars que tot museu ha de perseguir. En altres paraules, aquest tipus de Xarxes Socials ajuden aquestes institucions a convertir-se en allò que han buscat a les últimes dècades: ser un "museu online" i un "museu social". Així doncs, aquest treball proposa analitzar la comunicació de museus grans i mitjans d'art contemporani. Es va escollir aquest tipus de museus perquè, al tractar una realitat més pròxima, es va considerar que serien els més avançats en l'ús educatiu i creatiu d'aquestes xarxes per a la difusió del patrimoni cultural. Mitjançant un anàlisi del contingut de 157 "instagrames" compartits pel MoMa, el Centre Pompidou, el MACBA (Barcelona) i el MALBA (Buenos Aires), així com una posterior entrevista en profunditat amb el responsable de mitjans digitals d'un dels museus estudiats, s'evaluarà l'efectivitat de la comunicació a Instagram, quins són els objectius de les imatges compartides i si s'aprofiten els espais d'interacció online amb els visitants que proporciona aquesta xarxa social. Així mateix, es determinarà fins quin punt s'utilitza aquesta xarxa social per crear un vertader "museu social", abandonant el passat conservador d'aquestes institucions a favor d'una democratització del patrimoni artístic sense limitacions geogràfiques. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Català |
| Col·lecció: |
Facultat de Ciències de la Comunicació. Treballs de màster i postgrau. Màster Oficial en Mitjans, Comunicació i Cultura |
| Document: |
Treball de fi de postgrau |
| Matèria: |
Instagram (Firma) ;
Museus - Innovacions tecnològiques ;
Museus i Internet |
visitant ::
identificació
