Per poder comprendre que és un deficient psíquic, primer s’han de conèixer paràmetres com normalitat, superdotat i ”borderline”. Un cop arribat aquest punt es començarà a definir el terme deficient psíquic. Per completar-la s’han de tenir en compte diferents factors crítics, com pot ser la etiologia, les limitacions i les habilitats afectades. Així es podrà entendre i comprendre la magnitud que pren. És per això i per la mancança d’atenció rebuda, que s’ha estudiat els pacients amb deficiències psíquiques, per poder crear un protocol d’avaluació optomètrica. S’han estudiat diversos protocols i guies clíniques arribant a la conclusió que no n’hi ha cap que treballi amb la persona i les seves necessitats. Tots atenen a l’afectació, patologia o problema, però cap es preocupa de la millor opció per solucionar l’error refractiu en qüestió. Posat que són persones molt limitades, s’ha de facilitar la seva interacció amb l’ambient que els envolta, per tant el protocol creat vol facilitar aquest fet, tenint en compte les seves activitats diàries i els factors crítics de cada pacient. Els resultats han sigut positius, doncs s’han complert els principals objectius, fent partícip a tots els lectors d’aquesta mancança d’atenció que reben els discapacitats psíquics. Inclús s’han creat dos línies de continuïtat, per futurs projectes que vulguin seguir treballant-hi.