Aquest projecte pretén desenvolupar una solució vial per a una zona com és la part alta del districte de Sarrià-Sant Gervasi, caracteritzada per un gran nombre d’escoles de volums d’alumnes molt importants. L’objectiu principal d’aquest treball és dissenyar una xarxa de busos escolars al llarg de tot el districte que sigui econòmica per al client, adaptable cada curs a la localització de la demanda i, a més, rendible, entenent que aquestes tres característiques no coexisteixen en gran part dels serveis d’autocar actuals de les escoles de la zona. Per altra banda, la justificació de la necessitat d’aquest servei recau especialment en la demanda dels alumnes pertanyents a la franja més baixa d’edat, on la utilització d’un servei públic de bus metropolità convencional sense la companyia d’un adult és impensable. D’aquesta manera, queda establert un primer objectiu social d’aquest estudi, com és l’augment d’autonomia dels escolars. Paral·lelament, es persegueix un segon benefici social com és la reducció del trànsit de la zona en hora punta del matí, que està parcialment causada per la gran tendència de l’alumnat a ser acompanyat a l’escola d’un adult, en aquest cas només en aquells casos que s’opta pel transport privat. En aquest aspecte, es produeix una darrera repercussió positiva en concepte d’estalvi de temps de tot aquell gruix de persones adultes que a primera hora porten els seus fills a l’escola. Ambdós temes (trànsit i autonomia dels infants) es troben, darrerament, al més actual ordre del dia en els projectes de l’Ajuntament de Barcelona per a aquest districte [1]. El disseny de la xarxa de transport en aquesta memòria està restringit a la demanda de curta i mitja distància de les escoles (Sarrià-Sant Gervasi i districtes veïns) i està centrat en la confecció d’un mapa de rutes únicament de trajectes d’anada a l’escola. El problema està definit per una demanda de 900 punts que cal servir (alumnes) que poden tenir sis destinacions diferents (escoles). La solució comença per fer una reducció del volum total de demanda a petits centroides que es corresponen amb petites zones del territori. A partir de la distribució resultant, es realitza una selecció de parades utilitzant funcions de cost i aplicant una metodologia heurística fins a obtenir un mapa de parades capaç de donar servei a tota la demanda. Amb això, el problema queda prou simplificat com per a generar bateries de rutes a partir d’un últim algoritme.